divendres, 7 d’agost del 2015

més lluny












Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Lluís Llach. Viatge a Ítaca (1975)







Encara que es volgués, imagines com de difícil seria tornar enrere i fer cada pas on vas deixar la darrera empremta?

Només el futur està per fer. Ni que potser ja existeix als somnis d'una marieta dormida.

Caldrà esperar a ser deslliurats. Fent cada dia noves passes. I creant noves sendes.


 

2 comentaris:

Oliva ha dit...

EL FUTUR SEMPRE ESTA PER FER....
NO EXISTEINXEN LES PETJADES,NOMES EL CAMI...
ESPERAR SER DESLLIURATS?,BON COP DE FALC...

gatot ha dit...

Les petjades hi són. Ni que de vegades les vulguem oblidar. O vulguem pensar que el vent les esborra.

Tots tenim cadenes, Oliva. I no tots tenim a mà la falç esmolada.