més lluny

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Lluís Llach. Viatge a Ítaca (1975)







Encara que es volgués, imagines com de difícil seria tornar enrere i fer cada pas on vas deixar la darrera empremta?

Només el futur està per fer. Ni que potser ja existeix als somnis d'una marieta dormida.

Caldrà esperar a ser deslliurats. Fent cada dia noves passes. I creant noves sendes.