dimarts, 2 de juny de 2015

espicinglix?


Després de les poques pluges entenc quan el gatot deia que el jardí era una selva. No em paguen per netejar ni arreglar la part de fora. Però a estones no me'n puc estar de tallar alguna branca.




Trobo uns fulls manuscrits a un calaix.




"Em rebenta pensar que no hem après res de tants anys de publicitat i propaganda barrejades. Que no en sabem res, o no en volem saber, i ens ho empassem tot. A base de repetir eslògans, ens els creiem: españa va bién... todo depende de ti... l'anglès obre portes...

Els dos primers -de tants i tants- menystenen la intel·ligència i la condició de gènere que en diuen ara. En un altre moment, potser, hi entraré més a fons. Però fa tants anys que ens venen la moto de l'anglès...

L'anglès és una llengua tant respectable com qualsevol altra. Però ens han venut que cal saber anglès sí o sí. I acotem el cap sense cap pensament de poder discutir-ho.

És possible i probable que altres persones més ben instruïdes que jo hagin discrepat de l'argument (?) axiomàtic: cal saber anglès per obrir-nos portes. Portes a què? Portes a accedir a llocs de treball en altres països a  un preu que no accepten els autòctons d'aquells països?

Podria entendre que les autoritats ens venguessin la idea que aprendre anglès ens servirà per entendre la poesia, la dramatúrgia, la lírica -també musical- d'una part del món occidental on vivim. Però si fos per entendre altres cultures, no ens seria més pràctic aprendre àrab o bantu o swahili? (i penso en la proximitat domèstica...)

I si el que es tracta és de preparar mà d'obra per emigrar, perquè ja tenim clar que els nostres enginyers han de fer carrera a fora,  no hauríem de poder optar per l'alemany o el francès? (Alemania sembla disposada a acollir mà d'obra ibèrica amb més facilitat que mà d'obra euromusulmana...). I França és molt més a prop i amb més lligams culturals....

Fins i tot, és possible que aprendre indú, coreà o japonès obri més portes a ments privilegiades si volen triomfar a societats on es valora la "feina ben feta que no té fronteres". O el xinès per aquells que tinguin un íntim desig de poder comunicar-se amb la més gran quantitat de gent possible...

I que trobem a l'escola d'aquí?

Que la oferta és i ha de ser trilingüe: català, castellà i anglès.

Els liberals catalans i espanyols (també els europeus?) coincideixen que calen més hores d'anglès, i que cal obrir-nos portes... per garantir la sortida.

Torno al principi: està molt bé saber i dominar més d'una llengua. Sobretot si té algun sentit. Si té per qui la vol aprendre algun sentit.

El que no té cap sentit és que és basi i s'obligui un ensenyament reglat en funció d'un eslògan. Un eslògan publicitari o propagandístic que no té cap argumentació."


L'argument de què les llengües han de servir per comunicar-se és cert. Però per comunicar-se, a més, cal la voluntat de les persones. I aquesta voluntat sovint és incerta. Encara que sigui en la mateixa llengua.