dimarts, 20 gener de 2015

Ereccions



Per a qualsevol que pensi, una mica, el món és una bogeria.












A la feina m'ha tocat ser a la mesa electoral per ser la persona més jove de la plantilla. La normativa d'eleccions sindicals diu que el treballador amb més antiguitat és el president, el més vell és vocal i el més jove és el secretari. M'ha impressionat l'urna: era d'un altre temps. I damunt la taula, semblava levitar.

S'ha fet broma amb l'urna, però poca... D'alguna manera l'objecte, per ell mateix, creava una atmosfera.

He tocat la fusta. I he pensat qui abans que jo hauria fet el mateix gest o , fins i tot, només l'hauria intuït en la distància.

Cap a final de la jornada laboral quatre o cinc hem conversat -discutit?- de si l'home era bo per natura o genèticament dolent. Algú s'ha meravellat de poder tenir aquesta conversa amb companys de feina. A mi m'hauria agradat parlar del desig també amb companys de feina. Hem acabat mig discutint -conversant- de la poca fidelitat de les  creences que ens imposen els mitjans de comunicació.

Pensem el que vivim o pensem el que ens fan viure i pensar?

Sovint qui tens més a prop pensa que la teva situació  personal és com la seva. Però l'altre, no viu la teva  vida vint-i-quatre hores.



He anat a  casa, a la meva vida. He tornat aquí a fer l'altra meva feina. Tot és quiet i tot ple de  vivències. Trobo escrits. Netejo. I faig recull.


Em preocupa encara, molt més encara, que no hi hagi reacció social a la impunitat que demostren les forces "de l'ordre" occidentals aplicant actuacions preventives. Tinc la sensació que el terrorisme ha vençut. Ha fet acceptar a la societat occidental que és lícit matar preventivament a qui sembli que pot estar pensant en un model de societat diferent  del que tenim. No podem ni pensar en una societat millor?

Jo pensava que els policies i els militars defensaven la població. Però si poden matar-te pel que penses... qui  ens pot defensar d'ells?



Passo la mopa. Em miro els mobles i els racons. Escolto. Recullo les meves coses i torno a casa.



I no. No em deixo acollonir. Segueixo pensant que hi  ha motius per trempar i ereccionar malgrat els que ens volen imposar...