Le temps de vivre. Georges Moustaki.
Un dia, sense projectes, vaig anar a la plaça més petita d'Europa. Quasi m'havia compromès a ballar allà. Però d'alguna manera intuïa que a qui havia de trobar ho faria rere uns vidres d'un aparador de rereguarda. La llibreria "de tota la vida", la que té porta a dos carrers... aquella que vaig conèixer primer com a llibreria de capellans, i a la que vaig trobar sense dificultats -fa molts anys- les meves primeres lectures eròtiques i també les científiques, en català... Allà, del carrer estant, vaig veure la rossa. Em va fer certa vergonya espiar-la. Saber, ser conscient, que era ella i que ella, en aquell moment, era aliena a mi.
I no era ximpleta del tot... ni del gens.
I no era ximpleta del tot... ni del gens.
Va posar la mà al pom i em va mirar. Els meus ulls li van somriure. Va sortir. Jo era al mig del pas.
"Ens havíem de trobar???"
"Em sembla que sí..."
La tarda té color i gust de plom. No em recorda cap altra tarda tancat a l'angoixa ni obert a la vida. No tinc pressa. Ni m'atabala cap remordiment.
La caiguda de la tarda ens acompanyà en la davallada sobre llambordes. Vam deixar enrere els jardins. Però encara ens en quedava un per aturar-nos sota la portalada. I trobar el gust de la mel, entre l'olor d'herbes, cítrics i primavera.
M'agrada sentir la vida. Sentir-me la vida. I m'agradaria recordar-la sencera. Però algunes vegades s'apaga el só.
Viure. Fer quilòmetres per la necessitat de veure, abraçar, besar... Sentir la vida a la pell. Mirar les corbes a contrallum de la penombra. Sentir l'amor liquat a la boca. I la passió a la boca. La febre a la llengua i la sinceritat als ulls.
Pedres mil·lenàries i parets centenàries en són testimoni.
S'omple el silenci amb la tendresa. I amb la voluntat de ser-hi.
En la distància i en la presència, la confiança crea destins.
I la vida passa amb poques turbulències. De vegades...
Viure. Fer quilòmetres per la necessitat de veure, abraçar, besar... Sentir la vida a la pell. Mirar les corbes a contrallum de la penombra. Sentir l'amor liquat a la boca. I la passió a la boca. La febre a la llengua i la sinceritat als ulls.
Pedres mil·lenàries i parets centenàries en són testimoni.
S'omple el silenci amb la tendresa. I amb la voluntat de ser-hi.
En la distància i en la presència, la confiança crea destins.
I la vida passa amb poques turbulències. De vegades...
4 comentaris:
petonets! :)****
Bona nit, Montse.
Fa gairebé trenta anys que faig un un ritual quan m'apropo a aquesta llibreria "de capellans": entrar per un carrer i sortir per l'altre. La majoria de vegades no hi compro,ho faig només per sentir aquella olor tan bona que fa, de llibre vell i paper nou.
M'ha agradat aquest escrit amb paràgrafs a dues tonalitats i amb tipus i cos de lletra diferents.
Bona matinada.
Bon matí de setembre, A.
Publica un comentari a l'entrada