divendres, 12 de setembre de 2014

Davant la llei












He aterrat incomprensiblement.

És incomprensible perquè no volava.




Les Narracions completes, de Kafka, té un capítol que es titula com aquest post. Podria explicar que em sembla kafkià l'espectacle mediàtic dels polítics. Malhauradament hauria d'admetre que els pocs polítics que fa mesos que procuren un discurs coherent -i parlo de Iniciativa, perquè ningú no malinterpreti- estan perdent més intenció de vot que ningú més. Però l'espectacle lamentable és, bàsicament i per mi, el dels partits que "encara" s'agafen a la representació atorgada per la legalitat.

PP, PSOE, CiU tenen clares perspectives de perdre representativitat segons les enquestes d'indicació i intenció de vot. Però no fan res més que seguir parlant del passat... qui són i a qui representen; quan haurien de ser conscients de qui eren i a qui representaven.

I es queden aturats davant la porta com guardians per no deixar que el ciutadà accedeixi a la llei. Creuen encara que són els guardians de la llei. I sembla que no recorden que les lleis les fan els legisladors; legisladors que -en democràcia- són elegits pels ciutadans.

Tenen por.

Fan bé de tenir-ne.  Perquè són propers a perdre tots els privilegis. No hi fa res què diguin avui. No hi fa res què diguin demà. D'aquí sis mesos, canviaran els ajuntaments. I després canviaran els governs autonòmics i l'estatal. I canviarem, els ciutadans, totes les lleis i les constitucions.

Serem a Catalunya independents?

Sí, segur. Ja ho va profetitzar Alexandre Deulofeu fa anys. No ens vindrà de 5 o 10 anys...

Hem d'agrair als partits nacionalistes espanyols la feina feta creant consciència nacional catalana.  Sense la seva feina diària ens hauria costat molts més anys. Ells ens donen cada dia més raons perquè no vulguem ser espanyols. Cada vegada que surten als mitjans, cada vegada que parlen de trasplantaments (curiós que la solidaritat sigui que el català doni el cor o va ser un lapsus?), cada vegada que retallen les nostres llibertats...  Gràcies, sincerament.

Tota aquesta vomitada lingüística ha estat propiciada després de escoltar els primers 20 minuts del punt cat de tv3, i després de repassar premsa -tota la premsa- digital espanyola (incloc encara legalment la catalana dins l'espanyola) i europea.

He prescindit a nivell mental d'analitzar els missatges verbals, per coneguts de fa mesos, i m'he quedat amb dues coses:

- l'emoció de les persones que van participar a la diada d'ahir i en la mala llet dels que no hi van participar;

- la diferència de la quantitat dels símbols visuals d'aquesta darrera diada en comparació amb les dels darrers vint anys.

En el primer punt, em sembla destacable que l'emoció, les ganes, la trempera de les persones que desitgen que se'ns respecti com a identitat social, política i cultural s'hagi alimentat i hagi crescut ells darrers anys. (ja he dit al principi que el mèrit principal s'ha d'atorgar a qui ho ha alimentat: ppsoe i unionistes  cèlebres -Boadella, Espasa- i anònims als que no citaré, que repeteixen i fan d'altaveu dels enunciats, que no arguments,  espanyolistes que ens fan més forts) 

En el segon, tothom pot anar a buscar a google les imatges de les manifestacions de la diada dels darrers anys. Les imatges són documents. Menys interpretables que les declaracions, les cròniques, les notícies -escrites pels que dominen els mitjans- o els assajos.

M'ha cridat l'atenció aquest any especialment el predomini -a totes les imatges que he vist- d'estelades.

La diada sempre havia estat -festiva o reivindicativa- una jornada on predominava la senyera. Però aquest any no: aquest any es veien estelades arreu. I alguna escocesa. I em sembla significatiu.

També he llegit a mitjans espanyols algunes veus -poques encara però gens tímides- que envegen la decisió i la capacitat de sortir al carrer dels ciutadans de catalunya. Per fi ens tornen una solidaritat que no té a veure amb els calers. Una solidaritat que els unionistes i els sense fronteres d'aquí no podran entendre  mai... (i em sap greu per ells, que només entenen que nosaltres siguem solidaris...)

M'ha agradat veure com els cavernaris es posen en evidència fent mofa d'una fotografia on una dona amb xilaba va agafada de la mà d'un infant que porta l'estelada al coll. M'ha agradat veure una nena negra amb una estelada pintada a la cara. M'ha agradat l'intent que han fet els feixistes de fer un muntatge d'una fotografia d'una manifestació de musulmans i fer-la passar per una imatge de la diada...

Han anat més enllà de la seva pròpia estupidesa. I no han entès que aquí acceptem tothom, més enllà de l'origen, més enllà de la pell. Els seus complexes, la seva inseguretat és la nostra fortalesa.

Avui, l'endemà de la diada, he mirat cap al nord com faig els darrers mesos. La fotografia és de quarts de nou. He encès un cigarret, m'he tocat un mugró... i he pensat que és bonic veure un cel blau però que també té molta gràcia mirar cap a un punt determinat i pensar quin temps ha de fer allà. Encara que t'equivoquis...

(i un altre dia... he d'escriure sobre una cosa que he llegit sobre la legalitat...)





   
    

3 comentaris:

Oliva ha dit...

AIXO DE LA LLEI COM FACTOR DE CONVIVENCIA,AN FA MOLTA GRACIA,SI FOS AIXI,ELS CRIMINALS NAZIS,TOTS INOCENTS,VAN COMPLIR LA LLEI DEL SEU PAIS I DEL SEU PARLAMENT...MANDELA HAGUES MORT A LA PRESSO...I ELS NENS NEGRES ANARIEN A ESCOLES SEGREGADAS...LAS LLEIS INAMOBIBLES?...VOLEU DIR?

Pais secret ha dit...


Puc certificar que la dona amb xilaba negra (eren dues, una amb cadira de rodes i l'altra amb un cotxet) que han sortit fotografiades en algun diari cavernari no eren producte del fotuxop perquè em van passar a dos metres de distància. Pujaven pel Passeig de Gràcia quan feia deu minuts que començava a desfer-se la V, per tant em sembla que no hi van participar però sí que anaven directes allà on encara hi havia gent i festa.

Crec, sincerament, que d'una anècdota n'han fet "bandera" per denunciar que aquesta gent porta estelades perquè els hi subvencionen tot. No tenen més feina que tergiversar i són tan cecs que no fan més que incrementar quota independentista, per mentiders i manipuladors.

Deixant l'anècdota a banda, perquè no és res més que això, mirant la gent ( més ahir que durant la manifestació del 2012) vaig adonar-me de la gran diversitat que hi havia, de tots colors, de totes edats, parles i procedències, geogràfiques i socials. No érem quatre kumbaiàs i quatre castellers, érem molts, diferents i diversos. Així, per mi, es construeix i es fa créixer un país.

I per mi, també, has escrit un bon post.

Xon Cé. ha dit...

Segurament m'he expressat malament, Oliva. O no has copsat la meva ironia.

És precisament que els que es pensen poderosos no recorden, o no volen recordar, que si no es canviessin les lleis -perquè el poble ho vol- les dones encara tindrien prohibit el vot, la mainada treballaria amb 10 anys i les repúbliques no existirien...

però com dic al final del post, de legalitat en parlaré un altre dia.




El muntatge de fotoxop és d'una foto on es veuen un munt de musulmans (suposadament, per l'aspecte, tot i que també podrien ser d'alguna religió alternativa) i a la que han afegit un munt d'estelades.

Tothom se n'ha adonat que la de dijous va ser una gran mobilització ciutadana. Segurament, com dius, més integradora encara que en altres ocasions. O més explícitament compartida.

Queda molta feina per fer, A.

Però segur que farem un país millor pels nostres fills.