diumenge, 22 de juny de 2014

pus



Al moment d'entrar te n'adones que tot es tanca darrera teu. I no en voldries sortir mai més.





Si fos possible no entrebancar-se, fer cada passa automàticament serena... seria possiblement un estadi de virtut, una complaença inherent a la nostra percepció més infantil.

Ser conscient i voler ser coherent no és pas cap ganga. Pels que són més ximples -sembla que- tot és més senzill. Els envejo.

Mentres, els verds més brillants es tornen ombres fugisseres. Tanco les portes i els porticons, perquè no entrin les ombres. I, d'alguna manera, brilla la llum en la foscor.





3 comentaris:

gatot ha dit...

el pus de l'assumpte anava per l'accepció arcaica del mot...

Pais secret ha dit...


"ni més ni pus"

Albanta ha dit...

No tanques portes Gatot...i així podràn sortir també les ombres.

Un petó molt fort