diumenge, 9 de març del 2014

espurneig




La Chanson de Jaume by Georges Moustaki on Grooveshark


La chanson de Jaume. Moustaki




Diuen que diuen que quan arribes a una edat ho saps perquè deixes de fer plans. Potser ho diuen perquè tenen poca memòria i no recorden que la majoria de plans que van fer a l'adolescència ja els havien oblidat a la joventut. I els plans de joventut s'obliden quan encara ets jove i en comences a fer de nous. I els nous s'obliden o es posposen quan comences a ser responsable i quan, per fi, creus que ja pots ser una mica irresponsable veus que no... i tornes a oblidar. 

Els diumenges, alguns diumenges, em castigo i no faig plans per fer poc a poc aquella feina que hauria de fer i no faig entre setmana. I alguns diumenges acabo no fent-la i quan arriba aquesta hora em miro les lleixes plenes de pols i els llibres per endreçar. Si hagués fet plans els hi donaria la culpa; com que no n'he fet... se'm remou la consciència.



Fa més o menys deu anys -més que menys- em vaig tornar invisible. No és res estrany: és una cosa que ha passat a tothom o que li passarà. Però vulgues que no em va sorprendre quan em va passar a mi.

Ara, després del temps, penso si no em convindria recuperar la part positiva d'aquella invisibilitat i que en aquell moment no vaig entendre. I poder fer els nous plans amb total garantia d'èxit...





  

11 comentaris:

Lluna ha dit...

M'he perdut en alguna part entre els plans i la invisibilitat...

Vagi bé el dilluns al menys!!

Petonets gatot

gatot ha dit...

una anada d'olla de diumenge, Lluna. És lo que té no treure la pols...

Lluna ha dit...

El "polvo" és el que té... :P

Toy folloso ha dit...

Els de la tercera volada, encara en fan de plans, també.
Anar a donar voltes amb l´autocar de l´IMSERSO i coses aixì.
Que tot arribarà....

gatot ha dit...

I mirar obres, i arreglar el món.

Però de mentres, anem fent, no? Toy?

Laura T. Marcel ha dit...

No sé quina és aquesta edat, però jo que ja tinc unes quantes primaveres t'asseguro que de plans en vaig fent i no trobo temps per a fer-ne més. Ara també et dic que hi ha moments que el cos et demana passar de tot i no fer ni brot. Doncs mira, la pols ja la treurem un altre dia, tu! Pots tenir la conciència ben tranquil·la.
En la invisibilitat també m'he perdut una mica, però suposo hi volies entrar de rasqui com has fet...
De tant en tant ens hem de permetre certes llicències però la conciència ben en pau i a miolar feliç.

gatot ha dit...

Fer plans és potser un concepte massa ambigu, Laura T. , perquè qui més, qui menys, planifica la compra setmanal o la visita al dentista o...

No em referia tampoc a planificar vacances (que he sentit a dir que hi ha qui ho fa) ni a fer-se metxes ni a estudiar -d'una vegada- anglès.

Els meus plans d'ara mateix són prou clars.

Però em referia més a la diferent percepció que tenim del "futur" així que passen els anys: per algú adolescent el futur és a una setmana vista; per algú de setanta anys, potser també.

La invisibilitat és un fenomen modulable com els somnis. I sí: la consciència és ben tranquil·la perquè no vull conscientment mal a ningú.

Montse ha dit...

ufff, fa tant temps, que en sóc, d'invisible...

però encara faig plans :)

gatot ha dit...

a mi em sembla que d'invisible, tu, molt poquet capitana...
:*

el paseante ha dit...

Doncs el meu darrer pla és trobar la fòrmula per tornar-me invisible i poder espiar la Camacho mentre es dutxa. Ho rumio mentre trec la pols.

gatot ha dit...

tots tenim les nostres perversions inconfesables, paseante... però aquesta teva és "hard core", eh?

(mira que voler fer-li un escratxe a la Camacha a la dutxa...)