diumenge, 29 de desembre del 2013

avui s'acaba l'any










Ara que els nois ja han tornat a l'altra casa, ja quasi s'ha acabat aquest 2013 per mi.

Em pensava que ja potser havia exhaurit, per golafre, totes les dosis d'il·lusió que em tocaven. I em sembla que altre cop m'equivocava.



Hem gastat aquests darrers dies de l'any amb prou solvència. Malgrat -i que no em diguin que hi veig conxorxes quan hi són- els canvis de plans imposats des de fora. Amb serenor hem viscut mentides piadoses, que he sabut llufar, hem fet àpats agradables sense excessos que s'han pogut portar, i hem parlat encara sense estridències ni males cares. 

Aquest matí ens afaitàvem tots tres. Cada un les seves galtes. Cada un a la seva manera i amb les seves habilitats. Ahir vam veure de lluny alguns cims enfarinats, abans de fer una jornada prou llarga de competició, lectura, relacions socials i observacions antropològiques.















Em miro el 2013 i noto que els ulls em somriuen. No cal fer balanços ni inventaris. La vida passa i amb ella ens arrossega. No em queda rancúnia (aquesta sí que em sembla que la he esgotat i espero no equivocar-me). 

Avui he pensat que cal que netegi la xemeneia que fa massa que no he encès. I que pinti parets i portes, i qui sap si aprendré més ràpidament nous llenguatges, noves pells.














A casa n'hi ha tres més, dos que encara han de créixer, que ajudaran a tenir-ho tot més endreçat. I les de sempre, revolucionàries, han dit que "Viva Zapata!"

(i és que em sembla que volen un gall valent...)







8 comentaris:

Sergi ha dit...

Quin millor balanç que acabar amb els ulls somrients? Ja el tenim aquest, ara a pel 2014. Vida senzilla o el que faci faltar, però sempre aguantant. La supervivència és el teu fort.

gatot ha dit...

La supervivència és el fort de tots els que encara som vius, XeXu.
:)

Ahir comentava amb uns desconeguts que té collons que haguem de donar gràcies per tenir feina (els que encara en tenim) quan la feina és un dret reconegut a la "Constitución" que tant defensen els que van votar-hi en contra. Tal com van les coses, volen fer normal que haguem de donar gràcies per ser vius...

Però jo sé que no podran perquè com que no llegeixen blogs, i parafresejant Ovidi Montllor qui no llegeix blogs ni llegeix llibres ni res, no saben que encara hi ha persones entusiastes com tu. I aquest, em sembla, és el teu fort.

Bon any, XeXu. Sí i sí.

Lluna ha dit...

Jo tampoc puc dir que hagi estat un mal any, segurament podria haver estat millor, però tots ho podrien ser...
M'agrada que els ulls et somriguin, estàs més guapo així!!!

Petonets gatot i bon any!!

gatot ha dit...

Segur que tots hem tingut algun moment maco, Lluna. Ara només cal que es multipliquin.
:)

Bon any també per tu, wuapa!

PS ha dit...

La vida té aquestes coses, quan et sembla que et va quedant poc per veure (i beure) et fa regals inesperats.
També, quan ens vol mostrar la seva cara més cruel, sembla que no es cansa mai de sorprendre'ns.
Però no som aquí i ara, per donar-li la raó sempre que es posa capriciosa, felicitem-nos i felicitem-la si els ulls ens somriuen i si el cor s' estoveeix, de tot, és el millor que ens pot passar.

Aquesta cançó que has posat avui és com una manteta calentona.

Que tinguis un 2014 collonut i revolucionari ;-)


....

(Són conills porquins d' aquells de les fires els que es veuen a les fotos? )

gatot ha dit...

Felicitem-nos doncs, A., pel que ha de venir. Bon 2014 per tu, bonica.

(sí, són conills porquins però aquests han vingut de Sant Feliu de Pallarols)

Clidice ha dit...

Que tinguis un bon any gat. I no és pas un desig per quedar bé. Una abraçada.

Montserrat

gatot ha dit...

Fa molt temps que no et veig de tanta feina que fas, Cli!

Se'm faria estrany pensar que t'haguessis girat com un mitjó, així que et torno l'abraçada també sense fer compliments. I el desig d'un nou any en llibertat.

Un petonàs, Montserrat i els millors desitjos de recuperació per la teva germana.