dilluns, 9 de desembre del 2013

aventura





És quan dormo que hi veig clar. Serrat canta Foix.











El temps s'allarga i s'escurça amb uns criteris tan surreals que sovint no sé com no parem bojos. O potser és la part de bogeria que tenim dins que fa anar les busques del rellotge tal com vol.



Un matí de la setmana passada em vaig llevar, com cada dia que he d'anar a treballar, quan passaven pocs minuts de les sis. Vaig fer el meu ritual diari -sóc molt metòdic quan estic sol, com sóc prudent quan algú més va amb mi en el cotxe- i quan me'n vaig adonar eren tres quarts de set i encara ho tenia quasi tot per fer.

Em vaig posar de molt mal humor perquè si em llevo tant d'hora és per no haver de córrer. 

Vaig fer-ho tot, em vaig vestir en una revolada i me'n vaig anar a la feina. Resultat? Vaig arribar deu minuts abans d'hora.

Aquest cap de setmana era especialment llarg per mi. No havia fet plans però sentia la necessitat de sortir de casa. A l'aventura, si calia.


I em vaig aventurar a perdre el poc seny que em queda fent de les paraules vida i de la vida una descripció assossegada del que no es veu en primera mirada: la olor i el tacte dels llençols nets, el reciclatge i ordre de roba nova i vella, les petites morts arrenglerades...

Vaig trobar Foix, Josep Vicenç, esperant-me per fotre'm clatellada i ensenyar-me que mai no escrivim res de nou ni res manifestament prou digne si no hi posem l'ofici, ni que sigui de pastisser. Em vaig deixar endur i entre ell i Freud vaig cavalcar per valls, planúries i penya-segats.

A vista d'ocell les dimensions són unes altres. Com el temps, que va passar en no res i encara quasi me n'ha faltat.

La vida i la mort, l'amor i el desamor, els paisatges ignots (coneguts i desconeguts) i les casualitats compartides com símbols estellants en fosca nit.

Així he anat a parar al Darrer comunicat (fragment) de J.V. Foix: 



"Venia jo tot sol pel camí vell de Roses. Ja les perdius s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats han deixat lliures em saltaven, sorpresos, per entre les cames. Mirava les vinyes, els olivars i els pins vells i els novells, i els recs, els córrecs i els torrents, com si fos la darrera vegada. Sentia degotar l'aigua d'una sequiola, la fressa d'un ocell que no encerta la branca, les darreres cigales i els primers grills vesprejants. Sentia, llunyans, el batec sec i ritmat de les barques del bou que tombaven el cap de la Selva, camí del port, el monòton brogit dels motors que empenyen els vehicles per les carreteres perquè l'home arribi a Enlloc aviat, i la fressa del mar que mancava. Mirava com naixien els estels i com passen les noies amb aires de festa, sense draps ni lligats, com un infant que acaba de venir. Un que conec, del Pòsit -el qui boga amb més delit quan el motor s'enfarritja-, em va donar, sense fer-hi comentari, i amb estranyesa de tots dos, un paper que algú volia que em passés. Diu: Ja no hi ha mots per a dir que els mots ja no són mots i que tot just si guardem la paraula. Els han passats per la mola dels màrtirs, els han penjats a la forca més alta, els han lapidats a les barricades, els han guillotinats al pla de l'alçament, els han assassinats a l'altra cantonada, els han posats sota la roda d'un vehicle, els han estripats com un bou a l'escorxador, n'han donat la sang a beure al feram, n'han polvoritzats els ossos per adobar els erms, els han desvirginats a les redaccions dels diaris, els han vomitats els novel.lastres i els poetastres, els n'han llevat la pell, l'han assecada i l'han feta tibant per als timbals de guerra. Si dellà la paraula teniu encara un mot per dir, pur com la brisa matinera, clar com l'estel de l'alba, fort com el vi de les terres costeres, net i novell com la sentor de les gleves girades, no proveu pas de dir-ho: us escurçaran la llengua."



Vés que encara tornaré a trobar la gràcia a la poesia...







(Qui ho vulgui, pot sentir aquest fragment i molts d'altres en la veu de l'escriptor, a la fonoteca de la seva fundació. http://www.fundaciojvfoix.org/multimedia/fonoteca/fonoteca/  i moltes més fonts i inspiracions de poesia a la web de Magisteri teatre -Magpoesia http://www.mallorcaweb.com/magteatre/index.html)






4 comentaris:

PS ha dit...

No m´ho puc creure! :-)

gatot ha dit...

:)

(jo tampoc!)

Lluna ha dit...

Doncs ja us ho podeu creure tots dos!!! :P

Petonets a dojo descreguts...

gatot ha dit...

:D

sort que tu ho veus clar, Lluna!

petonets creienta!