dimecres, 11 de desembre del 2013

ndl_









Aquest any -encara- no he fet pessebre. Ni he posat cap decoració nadalenca ni... anava a dir que ni havíem fet cap comentari, però si que vaig felicitar les -futures- festes a les doctores perquè ja no ens veurem fins el març, i sí que vam comentar amb els gatets ahir a la nit com de horribles són els llums que ha posat l'ajuntament aquest any al centre (semblen fulls de paper de vàter).

Ja fa dies que el gatet gran em va dir, mig provant la ironia, que la senyora (la Caballé) de l'anunci de la loteria de Nadal li feia por. El petit em va mirar amb el posat seriós que posa quan espera a veure quina resposta dono al gran. Li vaig dir que aquella dona era una cantant d'òpera molt coneguda i que la mirada que se li veu a l'anunci em recorda la d'una tia àvia que tenia arteriosclerosi. Sovint ens fa por allò que no coneixem. Allò que no ens és conegut.

Van passar els dies i ni el gran ni el petit, que sol ser qui sempre ho ha demanat, van parlar de fer pessebre.

Tot i les dates que som ja he rebut dues nadales. Una física -amb la fotografia de persones que no creuen que me les estimi prou- i una de virtual que no he correspost però que he agraït íntimament. No crec que en rebi més. Si venen seran ben rebudes. Però no són postals (se'n deien així, recordem-ho, perquè s'enviaven per correu tradicional) els gestos que m'omplen al cor.

Algun dia, quan sigui més gran si hi arribo, potser agrairé també que els bancs si encara existeixen se'n recordin de mi per Nadal o per l'aniversari. I després he pensat de qui me'n recordo jo per Nadal i pels aniversaris o pels sants, i de com ho expresso. I sovint no ho expresso. Perquè moltes vegades he estat maldestre i poc educat i no he rebut bé els bons desitjos quan m'han semblat massa d'obligació.

No he fet el pessebre i si no me'l demanen no el faré. No sóc ni m'agraden especialment les tradicions si només es fan perquè toca. Sense cap més motivació que uns i unes saben o no expressar.

No faré resum de l'any ni promeses ni projectes per l'any vinent. Com no faig a les nits acte de constricció.

He mirat si podia fer un pessebre amb petxines. I m'he perdut buscant el forat on amagar-me del monstre que em persegueix.





He llegit poesia. Un gat tornant a llegir poesia, vés. I sense voler, m'he sentit misteriosament feliç.


   

2 comentaris:

Lluna ha dit...

Jo ja en fa algun que no faig pessebre, intento posar algun detallet, tinc un arbre d'aquells amb les llumetes incorporades i amb això ja faig.
De nadales físiques si que fa la tira que no en rebo cap, per e-mail me n'arriva alguna, i jo tb n'envio.
Em sembla que els bancs mai de la vida es recordaran de nosaltres en aquests termes...

Bona nit gat feliç!!

Un petó

PS ha dit...


Encara n´escric de postals - cada cop el cercle és més petit perquè van per familiars que poc a poc van desapareixent- i virtualment només envio bons desitjos, sense postal.

Aquest any és com s´hi s´hagués instal·lat el "lletgisme", des de l´anunci aquest que sembla una pel·lícula de mòmies ( en Raphael és la cirereta còmica, per sort) a la mania aquesta de voler ser originals amb els llums.Al meu poble els ha picat per els llums blaus embolicant els arbres i unes figures psicodèliques que semblen de decorat de festa de fi de curs.Per no sortir de casa, vaja.

Jo tampoc he fet pessebre encara, ni he posat res, però segur que ho acabaré fent. ni que sigui per conservar l' ànima aquesta que els agrada tant de disfressar.
Ja veuràs com tu al final també ho faràs, ni que sigui per sorprendre els nois.

Bé, me´vaig amb la tabarra a una altra banda. Que sigui lleu tot el sobrer i que perduri el que de veritat val.
Bon dia gat.