dissabte, 14 de novembre del 2015

divendres, tretze

He vist qui diu que ahir va tornar a néixer.

Jo, ahir, vaig tornar a morir.

És fantàstic tocar el cel. Tan fantàstic com estimbar-se. En la caiguda et despulles de tot i veus qui ets, més enllà de la mirada dels altres.

Més enllà de fantasia.




2 comentaris:

Oliva ha dit...

AHIR,LA GENT AMB FLORS AL CORT,TAMBE VAN MORIR PELS CARRERS DE PARIS...
MENTRES ELS POLITICS,DEIXAN ANAR ESGARRIPS TOT VENENT ARMES.LA PELA ES LA PELA?.

gatot ha dit...

Sí Oliva, la pela és la pela.

També em va esgarrifar que diguin que la sang francesa és la nostra sang i en canvi la sang que corre a Àfrica, al Txad, a Turquia, a Síria... no és la nostra sang?

Som tots una colla d'hipòcrites que ens deixem convèncer per quatre arguments.

Jo també. En la meva mesquinesa, només sento la meva sang als temples.