diumenge, 25 d’octubre de 2015

De vegades, com ara...



De vegades sents la pau. Vull dir que la sents a casa.

Qui més qui menys, suposo, se'n va al llit amb tots els frics i frecs de cada dia. I fins que el dormir no ens obliga no  deixem de sentir, pensar i atribular-nos amb tants estímuls visuals, auditius i sensitius que rebem cada dia. I els pensaments i els estímuls que generen que ja seria tot un altre tema...

Però algunes vegades t'envaeix una sensació de no estar envaït i es produeix el petit miracle de sentir-te en pau. La casa és quieta i fins i tot la fressa dels electrodomèstics sembla que faci vacances. Els fills són al llit i pel silenci sembla que dormen tranquils.  I gastes els darrers minuts a deixar-ne constància. Només per si de cas. Per si arriben dies tèrbols que no et deixen recordar aquesta sensació.

No és poc. Ni es fa tot sol.


2 comentaris:

Toy folloso ha dit...

Com fas per no emportar-te el estímuls del dia al llit, Joan, amic?.

gatot ha dit...


No és fàcil, Joan. Però de vegades passa. I és molt gratificant quan es pot sentir aquesta pau.