divendres, 9 de maig del 2014

Girona, temps de flors 2014




Man on the Corner by Genesis on Grooveshark


Man on the corner. Genesis 



Avui comença una setmana d'actes i activitats. Qui vulgui pot seguir-ne l'agenda aquí.

No crec que hi faci gaire acte de presència perquè m'atabalen les aglomeracions, les cues, no poder aparcar... Això no vol dir que no sigui una ocasió especial per visitar Girona i passejar pel barri vell. Si puc, però, ho faré el dilluns o el dimecres i amb vestit de camuflatge. 

M'agraden les flors. Trobo que està molt bé que s'organitzin "setmanes" amb finalitats comercials i/o turístiques. Però em sembla pixar fora de test viure i potenciar aquestes demostracions només uns dies a l'any. Quan vaig viure a Còrdova, feien també la festa de "los patios y las cruces". Però tot l'any et podies passejar pel call o pel barri cristià i veies flors arreu. Evidentment que quan feien la festa, s'hi lluïen més. I obrien espais que habitualment eren tancats al públic. A Girona trobo a faltar -eps, potser hi és- els incentius als particulars i la cura de l'Ajuntament que sembla que s'hagi resignat a un manteniment de mínims.

No tinc gaire dret a criticar perquè sóc saltenc, de fet. I perquè prou que em costa a mi a casa de fer el manteniment tot l'any (quan vivia a Còrdova ni un test tenia, tampoc).

Al allargar-se el dia, cada any, surto a vigilar que la selva no es converteixi en una jungla. Aquest 2014 he comprovat que la menta salvatge que tenia ha estat fagocitada per altres espècies invasores i he decidit que hi havia de posar remei: on s'ha vist una casa sense menta ni julivert? Vaig comprar un esqueix de menta aprofitant que feien la botiga al carrer al meu barri. I qui m'estima em va portar altres esqueixos, també d'una menta diferent, i tots han anat plantats.











Han brotat també els rosers, sempre més tard de Sant Jordi, i els cactus d'aire i els de terra. 







Massa sovint penso que sóc com un cactus. En molts aspectes. 

En qualsevol cas, també a Salt és temps de flors. Sense aglomeracions...


  

   

4 comentaris:

Laura T. Marcel ha dit...

Girona és una ciutat maca i quan hi posen les flors està espectacular. Els patis de Còrdova són tb dignes de veure però són un altre estil, el classic. Allà no hi ha disseny, allà hi ha folklore. No dic que sigui ni millor ni pitjor, però si diferents i interessants tots. I ja que ets saltenc et diré que vaig flipar fa un parell d'anys quan vaig anar a la fira del cistell al teu poble. Em va encantar. Així que ja veus, cada racó té el seu encant.
Ara, si que t'he de renyar una mica amb les teves plantes. Noi, saps que necessiten terra per viure? I després aigua! Doncs au, ja pots anar reomplint testos que n'hi ha algun que tela. I la menta, cuida-la que comença el temps dels mojitos!

gatot ha dit...

Una cosa que vaig "aprendre" quan em dedicava al disseny és que l'estètica sense sentit no serveix per res, Laura T.; bé, deu servir per omplir les butxaques d'alguns momentàniament, però el disseny professional cerca millorar la vida de les persones i fer-la més fàcil i còmoda.

La fira del cistell si que gairebé mai me la perdo, entre altres coses perquè encara s'hi pot passejar, parlar i fer fotos sense empentes.

El planter -i t'accepto la crítica- va ser d'emergència. Són segurament les fotos que no donen tota la perspectiva ni el color, però tenen terra i aigua. I sí, demà aniré a buscar més terra "bona"....

:)

PS ha dit...


A mi les cues tampoc m' agraden. Ahir, per exemple, que encara no havien arribat els autocars de jubilats ni els francesos, era maco de veure com muntaven a poc a poc i agradable d´olorar les petúnies que han posat al peu de les portes.En una setmana haurà desaparegut...

T´han crescut flors al cap com al cactus?

:-)

gatot ha dit...

Caldrà aprofitar doncs els moments menys transitats, A.!

Al cap... ja veurem si algú gosa posar-me'n sense espinar-se...

:)