dimarts, 22 d’abril de 2014

lesconsideracions



Consideration by Cold Blood on Grooveshark


Consideration. Cold Blood





Sovint penso que els partits polítics volen semblar-se a l'Església, segurament per allò de pretendre durar 2.000 anys... Però en el que més s'hi semblen és en la lentitud amb què assimilen els canvis.

Volem un país normal. I només se li fa estrany que tinguem aquesta pretensió als que voldrien que seguíssim in secula seculorum sotmesos a les lesconsideracions d'un nacionalisme excloent que no accepta res que surti dels seus esquemes de folclore i pandereta. Lesconsideracions? Sí, no m'he equivocat picant la tecla que no toca.

Per mi, algú desconsiderat és qui "no pren en consideració" un altre. Un exemple de desconsideració podria ser la forma de fer de CiU i PSC -pel que diuen les notícies recents- que insisteixen a apropar posicions, a cercar punts d'acord (com si encara la cosa pública fos només cosa d'ells dos), i no prenen en consideració la ciutadania. Quina gran notícia de portada que ja tinguin quasi un acord per fer una llei electoral amb dues urnes! Els estrategues d'ambdues formacions presenten un grau de miopia política que els hi passarà factura perquè no es volen posar les ulleres de veure-hi. I no hi volen veure perquè no volen canviar les formes de fer. No han entès que si l'ANC està tinguent èxit és precisament perquè dóna la sensació que les persones podem participar, dir-hi la nostra. Són doncs, tal com jo ho veig, uns desconsiderats perquè segueixen a la seva.

I la lesconsideració? Aquest concepte que m'he inventat té el seu millor exemple en el tracte que els nacionalistes espanyols (PP's, PSOE's, UPD's, C's, i altres que no es volen mullar) donen a qualsevol cosa o persona que "tufi" a reclamar la dignitat. Els lesconsiderats no només deixen de prendre en consideració els altres; a més, amb els seus actes i actituds pretenen fer mal, causar lesió. Ens estimen com a la seva dona i, com diuen a les castelles, atada a la pata de la cama. Intueixo, però, que no ho fan amb mala fe. Tenen raó quan diuen que no ens volen fer mal, ni robar ni expoliar, ni atacar la nostra llengua i la nostra cultura, ni imposar-nos cap llengua com mai han fet. No. Sovint els lesconsiderats actúen així perquè han de demostrar el seu malestar i impotència amb algú. Sobretot perquè ni tenen arguments ni volen parlar.

Tot això em passava pel cap aquesta matinada que no podia dormir. M'hi ha fet pensar una persona amb qui vaig sopar Divendres Sant i que és de les persones més considerades que conec: tot i ser capellà em va assegurar que no anava a la processó d'aquell vespre per devoció sinó perquè una confraria de la seva parròquia hi participava, i només perquè li importava que el sabessin al seu costat.

Compleixo amb aquest post part del que tenia pendent (i que s'anirà allargant en el temps amb periodicitat indeterminada). De les putes, ja en parlaré un altre dia. Si no és que en certa forma, també ja ho he fet avui...


  

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Sobre el concepte que t'has inventat no sabria què dir, ja que no sé si t'he acabat d'entendre. Però mentre els partits polítics segueixin pensant que estan per sobre de tot i que el més important és el partit, els seus resultats, i no la gent que en teoria representen, s'estaran posant pedres a la seva teulada. Em sembla que els canvis que està vivint la societat no van acompanyats per un canvi de sensibilitat política, nosaltres estem veient que algunes coses, si no ens les fem nosaltres mateixos, els polítics no les faran. En comptes de posar-se al costat d'una població amb un gran potencial i ganes d'implicar-se, li segueixen girant l'esquena, anant a la seva, i això ho pagaran, com tu dius. L'exemple més clar és el PSC, que és ja una vergonya en ell mateix. I ara CiU està demostrant no ser massa millor fent aquests pactes surrealistes amb ells. Doncs bé, ja s'ho aniran trobant a les enquestes.

gatot ha dit...

Sembla que no han entès que les persones estem tips de la democràcia representativa i volem la democràcia participativa.

Potser, però, alguna cosa es mou al psc

http://www.324.cat/noticia/2377579/politica/Nou-membres-de-lexecutiva-de-la-federacio-gironina-del-PSC-dimiteixen-per-desavinences-amb-la-direccio

I si no, ja s'ho faran...

el paseante ha dit...

Aquest vespre escoltava el Joaquim Nadal en una tertúlia de Rac1 i parlava d'ell mateix en tercera persona: el Joaquim Nadal per aquí, el Joaquim Nadal per allà, els 35 anys que el Joaquim Nadal ha dedicat al partit... Viuen en un altre món i es creuen per damunt de nosaltres.

gatot ha dit...

A mi tampoc m'agraden ni els que parlen en tercera persona ni els que fan servir el plural majestàtic...

però en Nadal no li cardis cas: és gironí i de bona família i ja no l'arreglarem...

(Ara mateix visualitzo un geriàtric amb en Pujol, en Nadal, en Gonzàlez, l'Anssar, en Guerra... i una colla -grossa- més)

Pais secret ha dit...


Si em colo d' infermera ja sé quines gotes els donaré, no patiu.

gatot ha dit...

em sembla que amb gotes no en faríem preou, A.: millor deixar-los l'ampolla sencera...