dimarts, 29 d’abril de 2014

abrils





 Si entre molts, m'obliguessin a triar un LP sota pena de tortura eterna, o si només pogués endur-me'n un en el darrer viatge, Wish you were here seria el triat; si fossin dos, el segon seria d'en Lluis Llach.
Shine on your crazy diamond.











No cal penedir-te d'allò que has viscut. Pots penedir-te de no haver sabut fer-ho més bé. I provar d'aprendre de fer-ho millor. Cada dia, cada nit.


Mai no vaig entendre l'esperit competitiu. Provar de fer les coses més fàcils i compartir-ho anava per una altra vessant. Quan podia, de menut, si en feia més via en alguna cosa... mirava d'explicar-ho als companys. Va ser dolorós ser brillant. Però encara érem verges i no se n'adonaven.


Han passat abrils i mil vides. De vegades, encara fa mal, viure cada dia. Sense brillar només que en comptades ocasions. I provant de no brillar gaire. 


Ara, als anys deu, som encara pobres en el que vindrà. Però somric per sota el nas quan no em veu ningú. O quan em veu qui m'estima. Perquè ja no em cal cap més bombolla.


I arriba un dia que tanta tecnologia i tanta hipermodernitat i tanta informació desinformant... que t'agafen ganes d'escoltar els bonsmals pensaments de'n Lluís explicats de viva veu a les seves batalletes...


 



Verges 50 by Lluís Llach on Grooveshark


Lluís Llach. Verges 50





2 comentaris:

Pais secret ha dit...


Vous tirez tout droit i després quatre quilomètres cap a la gauche i ja ho trobareu...

Aquest disc és fantàstic, que per molts anys conservem les batalletes del tiet Lluís i somrient per sota el nas anem dient que sí, que sí, que quina sort hem tingut d' obrir els ulls i aquí.

Happy B!!

gatot ha dit...

No triem pas on hem de néixer, així que sí: ha estat qüestió de sort!
:)

No trobes, A., que fa un dia molt primaveral?

thanks & see you