dijous, 17 d’abril de 2014

essències






Ninyin's mine by Sopa de Cabra on Grooveshark


Ninyin's mine. Sopa de Cabra




Fa uns dies vaig amenaçar de fer un següent post de política, de putes i de capellans. El post, està guardat en esborrany perquè no es pot abocar tot d'una tirada; o sí que es pot, però la cagues perquè no entres prou a fons en alguns aspectes i et perds en d'altres i, a més, l'escrit no s'acaba mai...

Avui rumiant sobre això i altres batalletes he recordat que en essència mai no canviem. Encara que mai sigui molt de temps.

He fet per un moment un salt enrere en el temps i he anat a parar a un bar de Sant Gregori en el que una nit, que de llarga es va fer curta, vam parlar amb en Ninyín de moltes coses. Amb el bon rollo sorneguer que sempre hi havia. I al cap de les hores, en Joan va acabar una de les moltes converses que havíem tingut amb un "joder, con el poder i tal, no?". Amb això i amb el dibuix que va estar fent a un posavasos mentres bevíem cerveses. Unes setmanes més tard va gravar una maqueta amb el "niyin's mine".





En essència, pensar i saber que les coses han d'estar al servei de les persones i no a l'inrevés sembla natural. Ho sembla per les persones que ens parem a pensar perquè ens passen les coses. 

Després hi ha les persones que fan que ens passin coses a tots els altres. I aquests -que tenen poder o s'ho pensen- volen que les persones estiguem al servei de les coses. I s'hi esforcen cada dia. Perquè tenen molta por. Tenen por de perdre les coses que els hi fan pensar que tenen poder...








post scriptum:

http://www.ninyin.cat/cat/pintures.php

gràcies per l'enllaç, A.





post post scriptum:





Seguirem somiant. Sopa de cabra








4 comentaris:

Pais secret ha dit...


feliu com una perdiu...

El vaig tenir al costat el temps de prendre's una cervesa a la barra d' un bar. Anava sol i ja estava malalt. Fins que no va pagar no vaig adonar-me de qui era, però recordo perfectament la jaqueta que duia i el cabell (batalleta).

:)

gatot ha dit...

jo el vaig trobar, després d'anys de no veure'ns, fent de camilleru al Trueta i portant al meu pare a fer proves diagnòstiques (batalleta)

bon capde, A.

el paseante ha dit...

Segur que parleu d'algú de la vostra terra. Coi de gironins endogàmics :-)

gatot ha dit...

no't pensis, paseante; de tant en tant també ens en recordem d'algú de ponent...

:P