dilluns, 14 d’abril de 2014

perquè sí




Happy (From "Despicable Me 2") by Pharrell Williams on Grooveshark


Happy. Pharell Williams


A estones, vull pensar que m'imagino el que passa pel cap i pel cos a un munt de gent. Persones que estimo o he estimat. Perquè no sóc indiferent a la vida. No sóc un tros de carn a la meva bombolla. Però massa sovint no sé si ho penso o m'arriba. I com que no tinc manera de saber-ho, tombo el cap, acluco els ulls i respiro.




Fa dies que quan el gatet petit no vol fer conversa em pregunta si em fa res que posi la ràdio; les emissores que ell tria als trajectes que fem posen temes com el que serveix de banda sonora del post. 

I ja em va bé, ni que després em digui que sóc un pesat si li trec la tornada quan menys s'ho espera: és per dir-li que entenc els seus silencis, i que ell també ha d'entendre els meus.


Però també és per dir-li que sóc feliç.

Que aquest món i aquesta societat són una merda, inclosa molta de la psudomúsica que es fa, però que sí... que cal aprofitar els moments que tenim i viure'ls intensament. L'un amb l'altre, i amb el seu germà, i amb les persones que estimem. Que un futur més intens i millor arribarà, però només si vivim el present intensament per arribar-hi.



.

6 comentaris:

el paseante ha dit...

Doncs trobo que aquesta música fa per tu i pel gatet mentre aneu amb la finestra baixada. Condueix-lo per la vida el millor que puguis, amb silencis o amb xarrera.

Pais secret ha dit...


Pel gener la vas posar aquesta...i dura i dura... i s'enganxa com un xiclet...

Aquesta setmana anava amb cotxe per l´autovia de Sarrià ( la visualitzes?)i a la ràdio- com no!- la tocaven. En arribar a una rotonda veig que al cotxe del costat hi ha un tiu fent moviments compassats amb el cap i les mans al volant i quan en Farrell aquest diu el japiiii, tots dos vam dir el mateix, sense sentir-nos, perquè anàvem amb els vidres amunt. Va ser graciós.
El primer cop que la vaig sentir em va semblar horrorosa, ara no me la desampallego.

bon matí!

gatot ha dit...

Ja té pressa per ser ell el que condueixi, paseante...

Ves a saber si el tiu del cotxe del costat era jo, A.: et va semblar absolutament irresistible?
:)

bona tarda!

Pais secret ha dit...


absolutament no, es podia resistir :)

gatot ha dit...

Així... no era jo! :P

No recordava haver posat la cançó al gener. (em sonava i no sabia de què...)

Va ser més o menys quan vaig dir que potser aquest seria l'any del gat?

Pais secret ha dit...


má o meno...