diumenge, 23 de febrer de 2014

Recuperar





Pa amb oli i sal by Blaumut on Grooveshark


Blaumut. Pa amb oli i sal




Moure mobles i llibres té de bo que en trobes que pensaves deixats o perduts i en recuperes alguns que ni recordaves que tenies. Encara amb molta feina per fer a casa, i que s'anirà allargant durant mesos, separo lectures que voldré recuperar o fer-hi, si més no, una llegida en diagonal. 

Em crida l'atenció i me n'adono quan ja tinc una pila feta que dos dels llibres tenen títols molt semblants: l'un, Manuscrits del bé i del mal -arxius vigatans segles XIV - XVII - (Rafael Dalmau Editor) i l'altre, Las razones del bien y del mal - Francesco Alberoni - (Gedisa). Sembla que en algun moment o en molts em preocupaven aquests conceptes i com n'han sigut de volubles al llarg del temps. Sembla també que som tots molt donats a pensar en termes bipolars: o és blanc o és negre; la nit i el dia...

Això em recorda d'alguna manera, o ho enllaço perquè de fet ja tenia previst escriure'n, amb la separació que fa Comadira dels catalans. En el seu llibre de receptes magistrals parla de si els catalans sóm d'una manera o d'una altra, si se'ns pot diferenciar en els de dretes i els d'esquerres, en els que prefereixen la platja o la muntanya... però arriba a la conclusió que el que clarament diferencia els catalans en dos bàndols irreconciliables és el pa amb tomata. I no pas perquè hi hagi a qui li agradi i a qui no, que sembla que ens agrada a tots si el pa és com ha de ser i la tomata xucada (i no pas posada amb pinzell, o escampant-hi suc de qualsevol manera). No. Ell diu que els bàndols irreconciliables són els que xuquen el pa per una banda o per totes dues. 

I vés... que aquesta bipolarització és una altra de les coses que no comparteixo amb Comadira sense parlar de qüestions estrictament polítiques, que tampoc. Per sort ja sé que no sóc l'únic i que altres persones també pensen que depèn molt del moment, del pa, i de les ganes... O sigui, que sí que hi ha terceres vies i no, no són les de Unió.

Però posats a recuperar, que se m'enganxa la dispersió, he començat a recuperar un mínim sentit del ordre en l'agrupació temàtica dels llibres. Fer neteja ja ho té això, que quan treus noses i desordres ordenats te n'adones que hi ha un ordre lògic més enllà de les sensacions primàries. 

(acabo de tenir ara mateix un calfred de telepatia; i sí ho corroboro: obro el correu i em parlen d'ordre i desordre casolà en una biblioteca domèstica)

Recupero maneres, pauses i deshoraris.

Hi ha coses i persones irrecuperables. Cremo -físicament- fotografies que em fan nosa i que no vull llençar al contenidor del paper. Cremo papers que si algun dia van tenir algun sentit, ara no en tenen cap. I sento que em fa bé, més enllà del bé i del mal. Que necessito endreçar i treure noses. 

Quan pensava que no em quedava res per recuperar, i anava a llençar a rebuig els altaveus del pc que ahir es van tornar inservibles, faig un darrer intent. Ahir, movent mobles, es va trencar l'adaptador elèctric dels altaveus quan va caure a terra (ell i tot el que es ve emportar per davant). El router també va caure, fins a tres vegades. Vaig estar a punt de sucumbir a l'impuls d'anar a un outlet a comprar altaveus nous. Però deixo, encara, els impulsos per allò que no és material. Finalment, aquest matí, he fet un darrer intent i, sorpresa!, he recuperat el so del pc. I buscant tonades que no havia escoltat, he trobat els blaumut que sembla que també prefereixen les postes de sol, més que la nit i el dia, o esperar a què passi l'hivern...

Tinc pendent d'anar a buscar oli de la terra. Per fer quan pugui ser un esmorzar de pa amb oli i sal, sigui amb tomata o sense, i parlar de tot amb vistes a mar o a la selva.


Mentres, sembla que l'hivern es va acabant i la prunera primerenca ja floreix.











8 comentaris:

Pais secret ha dit...

Desconfio bastant de qui ho veu tot blanc o tot negre, a la llarga sempre acabo veient que les teories de qui ho veu i ho viu així es desmunten soles i al final no són res,són incolores. Tampoc és que em refugiï en els grisos, prefereixo tots els colors barrejats , sols o en tots els seus matisos.Això ho he après amb els anys, alguna cosa bona deu tenir anar sumant.

Una vegada em vaig dedicar a tallar caps a les fotos, va ser terapèutic de veritat, no ho hagués dit mai. Però no recordo si llavors vaig cremar l' escabetxina o va anar directe a les escombreries.No me´n penedeixo gens.

he anat a mirar la meva prunera a veure què deia i es veu que s' esperarà uns dies més, no té cap pressa, en canvi la resta...van boges.

Bona tarda llibresca.

gatot ha dit...

Se'm fa difícil esbrinar el bé i el mal, A. , i detesto els que el tenen a la boca ni que sigui per acusar els altres.

No sé si ha estat terapèutic fer una mica de neteja. Però és més còmode no trobar tantes noses.

:)

La prunera de la foto va avançada perquè és primerenca. La "normal"... va fent al seu ritme.

Bon acabament de diumenge.

Montse ha dit...

Uix, jo vaig llençar papers i fotos "antics" i uns quants anys després me'n vaig penedir... però és que si no fem neteja de tant en tant, la motxilla es fa tan enorme, que no hi ha qui la pugui suportar!

A part de l'excel, hi ha algun programa específic per ordenar llibres, tu que ho saps tot? ;)

gatot ha dit...

Ni la motxila ni la síndrome de Diògenes, Montse! :)

Que jo ho sé tot? em prens el número, no? eh, eH, EH?

Si ho sabés tot, sabria com ho heu fet per anar amb el blauet fins al Matarranya amb dos dies i tornar..! (I mira que he estat mirant els cursos fluvials, però no me n'he sortit...)

Amb lo dels llibres, a veure: hi ha programes específics, però ho són tant, tant i tant que utilitzen sistemes de classificació per a bibliotecaris i/o documentalistes (amb llenguatges i sistemes de classificació una mica embolicats per a usuaris domèstics. I suposo que no tens ganes de començar una altra carrera, oi?

Hi ha però una aplicació "de gratis" que si bé no està pensada específicament per això, et pot servir. Es diu Zotero (www.zotero.org) i tot i que serveix per magatzemar recursos web, i utilitzar-lo com els "favoritos" però des de qualsevol ordinador, té tantes opcions de notes, etiquetes, comentaris... que el pots utilitzar com el teu classificador de llibres. Avantatges i inconvenients: has de buscar una web on tinguin el teu llibre o hi hagi una ressenya / t'estalvies d'entrar moltes dades que no entraries perquè ja les tens a la web. I l'avantatge més gran, pots buscar per qualsevol concepte dels que hi hagi entrats i que tu personalitzes.

Però si no t'hi vols entretenir... potser d'aquí uns sis mesos et pugui donar una primícia...

el paseante ha dit...

Tinc massa pocs llibres per clasificar-los i massa poques fotografíes com per cremar-les.

Per sopar, em volia fer un parell de llesques de pa amb tomàquet, però només em quedava mig tomàquet a la nevera. Així que he sucat com he pogut.

Vius en l'abundància, Gatot :-)

Montse ha dit...

uiiiii, estava tan atabalada, tan aclaparada sentint-me com una merda davant dels "espanyols", que no havia tornat (ni aquí ni al meu blog)... gràcies, gatot, copio i enganxo el que em dius del programa aquest "de gratis", a veure si m'animo. Perquè no, no tinc ganes de començar una altra carrera ;)

Un petó!!!

Montse ha dit...

eppp, i la primícia... m'he d'esperar sis mesos? siiiiiiiiiiiiis? ÔÔ

gatot ha dit...

Després o demà t'avanço alguna cosa...