diumenge, 19 de gener de 2014

Pluja mística




Purple Rain by Prince on Grooveshark





Avui, divuit encara i a punt d'encetar un dinou, ha estat un dissabte oníric. Començar un dissabte amb despertador, ni que fos dues hores més tard del que és habitual entre setmana, ja presagiava una diferència que era incapaç d'intuir de bon matí.


M'he llevat com mecànicament sabent que tocava. I he anat fent els meus rituals com a càmera lenta sabent que era dissabte. Hem esmorzat tranquil·lament i, sense sobrar temps ni mancar-ne, hem enfilat cap a un nord amb pirineus poc nevats per nosaltres. 

Fa dies que no estem sols. Potser mai no ho hem estat del tot, però les meves telepaties involuntàries ara van vestides amb sentiments propers i doblement volguts.





Cada vegada que m'he apropat a l'estany he notat el magnetisme que el gran bassal té sobre el meu cos i el meu seny. Els hi he preguntat als nois si voldrien que hi vinguéssim a viure a tocar. Ells, tots dos pragmàtics, em demanen si és a prop de la meva feina i de la seva escola. En aquest ordre. I me n'adono que ells no senten l'encalç de l'aigua. 


Tot just quan pugem a l'auto per tornar a casa comencen a caure les primeres gotes després d'una victòria esportiva. Tornem callats abraçats d'un temps humit i d'un dissabte estrany.


.
..
...
..
.


Va ser un dinou de gener de fa molts anys que vaig conèixer la que va ser el meu primer enamorament seriós, públic i oficial. Em sembla que va ser la primera vegada que vaig recordar una data per algun sentit personal. I la vaig recordar perquè aquell dia la vaig conèixer i l'endemà passat feia anys. Em va convidar a celebrar-ho, ens vam veure el vint i el vint-i-u i ens vam seguir veient cada dia a partir de llavors. Perquè teníem ganes de fer-ho.

Fins que es va acabar després de cinc anys.

Va ser un dinou de juliol, acabat de morir el divuit, de no fa gaire que vaig tenir una penúltima conversa de qui també vaig estar enamorat cinc anys.

Sempre he estat maldestre en història i en recordar dates, probablement perquè no tinc el cervell especialment dotat per aquestes qüestions... i en canvi un gestor es va sorprendre quan no vaig dubtar en donar les dates de naixement dels meus fills quan me les va demanar per la declaració de renda: "els homes no solen recordar-les" -em va dir.

Vull creure que tots, homes i dones, tenim habilitats per unes coses i discapacitats per unes altres. I avui, ja 19 de gener, em sembla que serà una data que recordaré per haver tancat un cicle.


.
..
...
..
.

A la tarda comença a ploure amb més força. Rellegeixo Comadira sense escut. Llegeixo Pàmies i m'agrada Bufanda, encara que l'hagi trobat postís en altres relats breus que no goso d'anomenar contes. Oblido, ignoro, obvio... persones i personatges.

Jo sóc ara i aquí. Nosaltres som ara i aquí. No m'és plaent crear cap realitat que no sigui la que visc, malgrat que massa sovint m'hagi deixat influir per virtualitats estúpides.

M'agrada molt i sento molt proper Narcís Comadira malgrat ser una o dues generacions anteriors a la meva. Quan sigui gran m'agradarà tenir prou seny per mantenir l'equilibri entre la passió i la crítica intel·lectual que sap expressar i viure.

Ara, ja dinou, mentre llampega a Salt rebo un correu de bona nit i de compartir vida.

Hi ha dies que no saps perquè però quan els mires veus que tots els rellotges han tornat tous. I els dits et recorden a cada instant que tenen ulls i memòria i que no, no era un somni: els sentiments es poden veure ni que sigui en la retina dels dits.



Deixo la cita de Nietsche que Comadira va triar pel seu recull:

"Prometença. - No llegiré cap més autor que doni a entendre que ha volgut fer un llibre: només aquells les idees dels quals formen impensadament un llibre."






P.S. Avui per sopar, com quasi cada dissabte, hem fet cosa ràpida de preparar: pinxos amb patates de bossa. Però de postres tocava amanida de fruita, coneguda com a macedònia.

Algú és capaç d'esbrinar-ne els cinc ingredients?









       

  

11 comentaris:

Daltvila ha dit...

Melocotón, manzana, pomelo, pera y mango?

No has dicho el premio para el ganador del concurso.

Buenos días de domingo :)

gatot ha dit...

2 de 5!

:)

No he dit que hi hauria premi, però potser hauré de pensar alguna cosa.

Buenos dias Dalt

Pais secret ha dit...


Si la Dalt n' ha fallat tres, no em quadra amb el que jo havia pensat:

poma, pera, caqui, préssec i mandarina

(també havia pensat que el color rosat del cítric era pomelo...)


Bon dia!

gatot ha dit...

4 de 5, A.!

ja quasi ho tenim

Lluna ha dit...

Jo canvio la mandarina x taronja.

Un bon dissabte sembla...

Bon mati de diumenge d'endevinalles!!

Petons gatot

gatot ha dit...

3 de 5, Lluna: hem fet un pas enrere

Lluna ha dit...

I si canvio la pera?? El que no se es que hi afegeixo, no veig res que no estigui dit, i raïm no en veig...

Daltvila ha dit...

melón?
en esta época?

gatot ha dit...

Entre les tres heu fet el 5 de 5!

Préssec, poma, mandarina, caqui i meló!

Bon diumenge!

Montse ha dit...

Ostres... ja som a 19?

gatot ha dit...

19, Montse, 19.