dimecres, 15 de gener de 2014

alegria de viure







L'any del gat. Al Stewart en viu, versió llarga.




"Hi ha moments únics. Hi ha moments que saps que no es tornaran a repetir mai més. Viure'ls o no depèn de la decisió. No pas del temps. Ni de l'espai."

gatot, gener de 2014, any del gat.







Algunes vegades, quan era una mica més jove i menys vell i molt més inconscient, vaig pensar que podria fer les fotografies més boniques del món mundial. Les "més" boniques, emotives, sensuals. També les "més" irrepetibles.

Em vaig comprar un llibre que algun dia citaré ni que sigui perquè qui llegeixi aquestes paraules sàpiga que és un bon llibre de fotografia i el pugui anar a consultar a alguna biblioteca presencial o virtual, que tot arribarà. Però que no el cito ara perquè no va fer de mi un magnífic fotògraf, ni tan sols un bon fotògraf, ni molt menys un fotògraf acceptable.

Em va servir per entendre qüestions tècniques de fotografia que els que volen ser bons fotògrafs utilitzen amb desimboltura: velocitat d'obturació, profunditat de camp, distància focal, composició...

I vaig incorporar alguns d'aquests conceptes i el seu sentit a entendre com funcionaven les càmeres def fer fotos. Però no em van fer un bon fotògraf perquè jo no era fotògraf. Ni bo, ni dolent.

Van anar passant els dies, els mesos i els anys. I vaig fer moltes fotografies. La gran majoria de les que m'agraden -a mi, sense cap criteri professional o pseudoprofessional de qualitat tècnica o artística- les vaig fer quasi per casualitat. Vull pensar, així de memòria, que dels diversos milers de fotografies que he fet (la càmera al mòbil ha fet molt de bé o de mal segons com es miri) potser en salvaria un centenar si les hagués de triar per exposar-les públicament. Algunes, moltes, de llocs en moments determinats. Unes altres, instantànies de persones i animals. I algunes més clarament pornogràfiques o eròtiques segons els ulls que les miressin.

No faré cap blog nou de fotografia perquè no tinc l'ego suficient com per desvariejar encara i perquè segons diuen els entesos (font original) : el blog ha mort, visqui el blog.

Però tinc la intuïció que aquest tornarà a ser l'any del gat. No segueixo habitualment ni els calendaris xinesos, ni la càbala, ni el tarot. Ni faig gaire cas a les proclames del Papa de Roma, ni del Rei d'Espanya ni de cap Aiatol·là, ni Rabí. Fins i tot, dels científics dubto i molt.

I si faig cas de la meva intuïció és perquè poques vegades m'ha fallat sabent que es deixa guiar pel que sento. I sobre el que sento, senyors i senyores meus i meves -i els i les que no ho són, que és la inmensitat del món mundial- decideixo jo.

Una de les coses que va incidir en la meva percepció que aquest podia ser un nou, irrepetible i incomparables any del gat va ser el moment precís en què vaig passar del mòbil a l'ordinador la fotografia que he penjat més amunt. Un munt de casualitats (que no em quedés sense bateria, que no em tremolés la mà en aquell instant quan en els instants anteriors i posteriors em tremolava, que no enfoqués uns graus més amunt o més avall i moltes més) van fer que pogués captar un moment únic i irrepetible. Però sobretot, si ho vaig poder fer, va ser perquè vaig sentir nítidament la veu de l'amor que em va dir: has vist aquest arbre amb el cel al fons?

I en aquell moment sense pensar res vaig alçar la càmera i vaig prémer el gallet. I sense saber com havia quedat la foto, vaig saber que acabava de començar l'any del gat.



   

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Cadascú s'aferra als senyals que li convenen. Si creus que ha de ser l'any del gat, doncs que així sigui. La foto és maca, però el moment en el qual la vas fer no es percep només amb els ulls, així que és només una part el que comparteixes amb nosaltres.

He llegit l'article que enllaces i no m'ha fet ges de gràcia. Penso que en faré un post un dia d'aquests. No sé si és la millor cosa que em poden dir un parell d'hores després de publicar el meu post número 1000...

gatot ha dit...

M'ha semblat interessant compartir l'article, XeXu, perquè és una percepció externa -exterior?- de coses que tant tu com jo com molts altres ens hem plantejat alguna vegada.

A mi el sr. blogger em diu que he fet en diferents blogs unes quasi 3000 entrades. M'ho he mirat a partir de la teva referència, i fa pocs minuts parlava amb una amiga de què el "meu problema existencial i informacional" és aprendre a trobar el sistema de discernir el que m'interessa del que es publica o comunica.

Això no treu ni resta cap mena d'admiració pel teu mileni. Al contrari: em sembla que ets dels pocs blogaires, que tenen la sinceritat suficient de publicar allò que realment pensen i que a més en alt percentatge és interessant. Sense massa artificis i que quan ho fas s'et nota o deixes pista clara, com t'he dit altres vegades.

I et vaig al principi del teu comentari. No es tracta del que jo cregui. Es tracta del que jo sento. I com que sóc un pornògraf dels sentiments i això ja ho saps, ho expresso sense vergonya.

La foto va ser un regal que em va fer la persona que era al meu costat en aquell moment. I és cert: per més pornògraf que sigui, només comparteixo -com tothom- una part al blog.

Bon any del gat també per tu.

XeXu ha dit...

Cap allà a l'abril ja explicaré per què és l'any del gat per mi també, hahaha!

3000 entrades són una burrada. Jo tinc recompte de les que he escrit en total, en tots els blogs que tinc, he tingut o he col·laborat, i me'n surten alguns més de 1700, així que pràcticament em dobles, i no sé on has ficat tants posts!

Però ja no és la xifra, sinó el que es diu, i tenim estils molt diferents. Dins de la sinceritat, també hi ha maneres diferents de fer les coses.

gatot ha dit...

Si tots tinguéssim el mateix estil, semblaríem sortits de la mateixa fàbrica...


La sinceritat és com allò de ser bona persona: hi ha un munt de "bones persones" que es passen la vida donant pel cul. Però com que són beneïtes, se'ls hi perdona. I fins i tot, hi ha qui els hi riu les gràcies.

Pais secret ha dit...


Em sembla que en un moment o altre de la vida a la majoria de persones creatives els agafa la fal·lera de la fotografia. Els que saben amotllar-se a la tècnica fan fotografies boníssimes estèticament, fins i tot irreals de tant que busquen la perfecció i l' originalitat. Si a més d'això hi afegeixes el bon gust, el detall i l' oportunitat, ja és quasi un ple al quinze.
Jo amb la tècnica no hi tinc gaire res a fer, per això em deixo endur per la intuïció i de vegades surt el que surt i d' altres...surt alguna cosa acceptable.

Aquest arbre nu em transmet molta pau.
I tens raó, mostra una imatge irrepetible, la llum i els núvols del darrera no es repetiran en la mateixa força i intensitat- potser més o menys, però no igual-, encara que l'arbre no es mogui de lloc.

Molt bones futures fotos!

Lluna ha dit...

Jo venia a dir que m'agrada veure el cel quan té colors d'aquests estranys i mirar la lluna de nit (o de dia) quan somriu com el gat de l'Alicia. Però potser jo estic massa superflua i vosaltres teniu un posat més seriós ;)
Bé tan li fa.

Bon any del gat a tots dos.

Petonets a repartir tb

Toy folloso ha dit...

L´any, no sé pas.
El dia del gat, si.
El gat que agafarem mentre els nois del TATA esclafen al Getafe....

gatot ha dit...

No és el meu delit -si més no, no pas l'únic- fer fotos, A.; tampoc no tinc cap càmera amb una òptica prou bona i em sembla que m'hauré d'esperar a tenir-la.

Aquest arbre, la foto d'aquest arbre, és com explico, una obra a quatre mans o a dues boques.


La lluna s'ha anat emplenant, Lluna. :)
Quan somriu com el gat, jo li dic que és una lluna mora.

Saps què diuen Toy?
diuen que al proper entrenador del barça li diran Jaguar! que ja està bé de tant Tata, home!

:P

el paseante ha dit...

No he tingut mai tirada per aquest món de la fotografia, però suposo que si t'hi poses li acabes agafant afició.

Ja ens aniràs fent cròniques d'aquest any del gat i, si pot ser, les acompanyes amb alguna fotografia que no sigui massa pornogràfica.

Daltvila ha dit...

A veces queremos captar imágenes maravillosas, que parecen increibles y solo en el tiempo de buscar la cámara, enfocar y pulsar, la Naturaleza ha cambiado. Es como si quisiera decirnos: "Disfruta con todos los sentidos lo que ves y guardalo dentro de ti. Si buscas atraparme en una foto, desapareceré para siempre".

gatot ha dit...

Per mi és una eina documental, Paseante, que algunes vegades em desvetlla la memòria. Quan recupero la visió d'una foto d'infantesa, és com desllorigador de records i, des d'aquella imatge estàtica i momentània, poden aflorar records que tenia endreçats que potser no haurien tornat.

Cierto, Dalt. Otras en cambio, todo se confabula para ayudar a la retina.

Montse ha dit...

Jo, amb la fotografia, sóc un veritable desastre, així que admiro les fotos que feu els que en sabeu (o al menys, els que en sabeu més que jo).

M'alegra molt que sigui l'any del gat, per tu, Gatot! (ho és per tothom?, no estic "posada" en aquestes coses i no tinc ni idea de quin any xinès "toca").

Bon any, bones fotos i bon tot!!! t'ho mereixes, Marramèu!

gatot ha dit...

Segons l'horòscop xinès fins el 31 de gener encara som a l'any de la serp, i a partir de l'1 de febrer entrem a l'any del caball de fusta.

No sé si això et soluciona res, Montse Arare... en qualsevol cas, bon any també per tu!

Carme Fortià ha dit...

I no només és la tècnica, ni els grans llibres, ni les grans recomanacions... és el moment i la teva pròpia mirada (o la d'algú que tenim al costat) el que fa d'una imatge una fotografia memorable.
Un treball a dos mans, fruit d'un moment únic i amb un molt bon resultat!!!

Mmmm el món de la fotografia m'ha capturat a mi també ;)
Vaig crear una web i ara em dedico també a temes de fotografia, de tant en quant hi publico algun article sobre la visió fotogràfica que potser t'interesserà, et deixo l'enllaç: www.femfotos.cat

Bon any del gat!!!!

pd. M'heu encuriosit i me'n vaig a llegir l'article que has enllaçat.

gatot ha dit...

Feia molt de temps que no em comentaves, Carme i estic content de tornar-te a veure.

Amb tu no puc discutir res de fotografia, només aprendre.

Espero que l'arribada d'en Bernat sigui un moment inoblidable -segur- i joiós per tu i per ell.

El tema enllaçat, només deixa preguntes a l'aire. Jo tinc algunes respostes que potser esbossaré en algun post proper.

Bon any també per tu.