dilluns, 20 de gener de 2014

Millor el control que una llicència







Englishman in New York. Sting




No em cal un apartament a la cinquena avinguda, ni una capsa de cotó fluix. No em cal cap estratègia ni fer veure el que no sóc. Encara que sembli mentida, cinc minuts poden tornar cinquanta perquè n'hi ha prou amb les ganes i el refugi del caliu. Com més va més em costa tenir pressa, perquè -per gormand- ja he après a assaborir i, per vell, sé que les presses són mala companyia.

Observo distant la vida que passa, massa repetitiva i monòtona pel meu gust. Em deixo enlluernar, encara, per la timidesa i la sinceritat; senyal doncs que vaig endreçar les ulleres de l'ànima a la guantera i no les he tornat a rescatar.

M'oloro els dits i em pentino el bigoti, com bon gat. I m'escolto en Narcís, que cada dia em diu coses noves i magistrals.

Fa anys vaig dir que m'agradava l'autoretrat que feia i que m'hi podia enmirallar.


Sóc mascle i gironí. Mitja estatura. 

Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura 
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.


Mozart més que cap altre m’entabana, 

i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana, 
els plaers de la carn, que em moriré.


I si a estones em vaga de fer versos 

i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,

que no vull fer carrera de poeta. 

Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!


El meu cabell ja no és castany, que només fosqueja si és moll i me'l lligo encuat. Carner, per mi, encara és assignatura pendent, que abans he de llegir Vinyoli. I Mozart em cansa de tanta vitalitat...

M'entretinc amb cançons que tenen saxo, i em deixen llegir i estimar.

De vegades, algunes vegades, m'agradaria tenir llicència per matar. I sé que com la independència, aquesta llicència no te la dóna ningú: la tens sempre i tries si la fas servir. Per la independència ja he triat, ja hem triat. I per no matar també. Perquè no cal ser anglès per ser civilitzat, ni tenir un apartament a la cinquena avinguda. Ni anar-se'n a Calcuta ni a Nepal. Potser n'hi ha prou amb saber el que no vols, i deixar-ho fora de casa. I aprofitar cada cop que trobis cinc minuts, perquè quan menys ho esperes, es poden tornar cinquanta.

 

4 comentaris:

Pais secret ha dit...


Molt bona declaració de principis, la de´n Narcís i la teva.

Bon profit si "magistres" alguna recepta.

gatot ha dit...

de moment magistro un sofregit que ha de ser per acompanyar demà unes pilutilles.

Montse ha dit...

El teu darrer paràgraf és de poeta.

I tants altres textos teus!!!

Bon dimarts, Marramèu!

gatot ha dit...

Bon dimarts Montse; va anar bé l'examen?