Coses de l'idioma

-Merda, m'he deixat les claus!
-Bé, però tu domines l'anglès no?
-I que hi té a veure?
-Home... diuen que obre moltes portes!

(acudit que em va passar una amiga, per fer-me veure un dia gris d'un color més xispejant)

Aquest matí estava fent el cigarret després d'esmorzar amb la companya fanga adoptada, després de dies de no veure'ns ni parlar per circumstàncies de la feina. Parlàvem de la seva filla, de la compaginació dels horaris familiars amb els laborals i de com de difícil és arribar a tot, tot i tenirles facilitats que tenim a la nostra empresa. 

S'ha aturat un cotxe davant nostre. 

-Do you speak english?

-Dona... una mica, little english.

On treballem, geogràficament, ens visiten amb certa freqüència investigadors, científics i professionals estrangers. La companya i jo (o) devíem tenir pinta de parlar algun (un) idioma per fer-se entendre. I sí, la hem pogut orientar perquè entengués que no s'havia equivocat i que era al lloc correcte.

No fa gaire dies vaig sentir, llegir o veure que el nostre govern havia decidit incloure un programa a la Corporació Catalana de Radiotelevisió en anglès per afavorir-ne l'aprenentatge. Quan vaig sentir, llegir o veure la notícia el primer que vaig pensar és que feien tard i, a més, ho feien malament. No n'hi ha prou amb un programa d'una hora... i a més, la mainada que no vol l'anglès, aquella hora la passaran al Boing, al Neox o a qualsevol altra curssilada (en castellà, of course).

Ja fa temps que tinc clar que els polítics, els dirigents, tenen poca visió de futur i no fan cas a qui hi entén i a l'experiència contrastada: si els meus fills dominen molt correctament el castellà és gràcies a les hores de classes privades gratuïtes que els ofereixen les cadenes de televisió en espanyol  que els ofereixen programes que els resulten atractius. Per tant, si l'objectiu és que la mainada aprengui i domini l'anglès sortiria molt més a compte mantenir un canal de TV català en anglès amb les sèries de més èxit i en les seves darreres temporades que intentar reciclar un professorat per a impartir matèries comunes en anglès quan és pràcticament impossible de fer a nivell del 50% del país.

Hi ha visió de futur? Em sembla que no gaire. I visió de present? Ho dubto... M'agradaria saber quants i quins diputats al Parlament català i al Congreso espanyol aprovarien un exàmen de nivell mitjà d'anglès.

(no faré la brometa de l'exemple del nivell d'anglès o d'spanglish -de l'actual president de la FAES i expresident del govern espanyol- de trista o humorística memòria)

En canvi els senyor legisladors decideixen que el cinquè polvo que ells no poden fer ha de ser condició sine qua non per obtenir un grau (llicenciatura abans) en qualsevol carrera...

Exigir els altres allò que tu no ets capaç de fer... bona estratègia.

Vaig estar a punt de deixar els estudis que estic fent perquè sé que tindré dificultats per assolir el nivell de First Certificate d'Anglès. 

Però com la cosa va per llarg i encara és possible que posin seny... estudiaré amb intermitències i pel plaer d'aprendre. 

I  potser algun dia faré una carta al diari o a la plaça de Sant Jaume per advertir-los que, encara que ells no ho sàpiguen, si algun idioma ha d'obrir portes els propers serà el xinès. Ni l'anglès ni el rus. 

Però lamentablement encara no es fa prou pel català. I sembla que amb allò de complir amb el que la Merkel li agrada, el futur de la nostra llengua és el de tornar al folclore, com els toros, la jota, la sardana i la pandereta.