diumenge, 24 de novembre del 2013

La revolució ha mort, visca la neovolució








Ara que la il·lusió es mor i la maten cada dia, és quan més clares es fan les espurnes de llum pels qui volen o poden observar. Als cecs, els ho haurem o hauran d'explicar...

Potser només per això caldrà salvar els poetes.




Trobo depriment seguir les informacions tergiversades dels diferents mitjans de comunicació i el lamentable espectacle de "polítics de primera línia" que tindrien seriosos problemes per aprovar unes oposicions d'administratiu, escala general, si es convoquessin.

Dit això, com a declaració de principis, vull fugir del meu acostumat dia a dia -prou mediocre- i centrar-me en una pregunta clara i amb resposta unívoca: creu vostè (sic!) que el model de societat capitalista ens farà viure millor?

Em temo que si es fes un referèndum amb aquesta pregunta, caldrien gairebé els mateixos anys de debat previ que els de fer una carrera (ai, perdó, un grau) per explicar als qui han de votar què vol dir "societat capitalista". I seria igual o pitjor si qui hagués de votar fos Catalunya, Espanya, Europa o el món. Perquè sembla que fora de la societat "de lliure mercat" (eufemisme de la pela per la pela o capitalisme) no hi ha res més que l'abisme. Segurament que tampoc es permetria fer un referèndum amb aquesta pregunta, com no es permetria fer un referèndum sobre si monarquia sí/monarquia no, com no es vol permetre que es faci cap pregunta. Perquè com deia l'Ovidi:" Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense."

Això no crec que sorprengui ningú. I si és així... és molt trist.

Però trobo molt trist que el President Mas que ha estat valent defensant la qüestió nacional no ho sigui defensant defensant una neovuloció cap a un estat social sostenible. Ha posat d'exemple una persona que va actuar com ho va fer en un context social, econòmic i temporal que res té a veure amb nosaltres avui dia. I el 324.cat ha tingut la poca vergonya de retitular-ho com "Catalunya s'emmiralla en Ghandi". (Olé pel cap de redacció...). No sé a qui volen vendre la moto -que la vendran, segur- però això és un clar exemple de mala praxis política. En fa una explicació molt clara Bernardo Pérez Andreo (el capellà espanyol homologable a la nostra Teresa Forcades) al seu blog.

No s'hi val a fer manifestacions "festives" com cataloga el President Mas el darrer onze de setembre. Estan molt bé però no són suficients.

No cal, penso, arribar a la preparació preventiva a les agressions previsibles. Però tampoc no ens podem quedar plegats en posició iogui esperant les bufetades.

Canviar de model econòmic (periodístic, educatiu, social, religiós, integrador...) no és una cosa d'un dia per l'altre. Jo no crec que ho vegi. Però només les classes representatives poden fer passes accelerades perquè sigui possible.

Fa cent anys, les revolucions naixien del carrer i s'anaven propagant a base del boca orella. Ara la comunicació pot ser molt més ràpida. Però cal tenir molt clar com i què hem de dir a qui ens representa. Com ens representen i en base a què. I de quina manera exercim la sobirania en temps real.

Aquestes seran algunes de les preguntes que hauran de respondre els propers polítics, els de la nova generació digital. La meva il·lusió està en què ho sàpiguen vehicular a partir d'aquí.

Mentres, apago la meva veu política. I em defenso del dia a dia amb les eines que tinc.


 








6 comentaris:

PS ha dit...

Quan ho he sentit aquest matí a la ràdio, lo de´n Mas i en Gandhi, l´he visualitzat: mig nu, amb les ulleres rodones i en posició de flor de lotus.Ja sé que no és gaire seriós, però és que ja no sé si riure o plorar quan veig com funciona tot.

Llavors m´he dit, reflexione´m....i he pensat que aquest missatge de´n Mas va de cara a l' exterior més que no aquí, per tenir tranquils als europeus i posar nerviosos als de les Castelles. No ho sé, potser l´erro...

De totes maneres, pel que deies, pensar que un govern com el que tenim pugui fer una neovolució seria un miracle, ni sant Gandhi ni santa Teresa crec que s´hi veurien amb cor.

Veig que la Biquimel va fent feina,més val tenir el rebost ben proveït.

gatot ha dit...

No pensava pas en "aquest" govern, País secret, tot i que canvis de jaqueta més estranys s'han vist...

Ahir vaig escoltar una vintena de cançons de la Bikimel; potser em vaig sentir especialment a gust amb "el nen del bosc" però la que he penjat és la que em va donar un rerefons més d'acord amb el meu sentir. Vaig pensar a penjar "Plastik", perquè en sentissis la veu trencada.

De no ser per en Mas, potser m'hauria quedat uns dies de descans bloguer. Catxis els mitjans...

Toy folloso ha dit...

Quan les revolucions naixien del carrer i s'anaven propagant a base del boca orella, la gent era valenta.
Ara molt de Twitter i tothom ens caguem a la manta. No fora que demà no hi hagués el plat de llentïes.
I demà passat?.

gatot ha dit...

Hem de començar a oblidar el passat, Toy: em sembla que res pot tornar a ser igual.

Daltvila ha dit...

No está nada mal este post tuyo.
¿Qué hay detrás del capitalismo?

....

Supongo que tan solo el vacío, nada más.
Se ha confundido capitalismo con bienestar y esto es algo que pude resultar palmario para algunos pero que resulta opaco para muchos.
Creo que yo tampoco disfrutaré de ese cambio, si acaso me contentaré con participar del tránsito.

Saludos

gatot ha dit...

Yo, que "gràcies Deu, sóc ateu", me congratulo de uno de los últimos mensajes del Papa, jefe de estado del Vaticano: "el dinero está para servir, no para mandar".

Esa es una dirección de pensamiento que los fieles de a pie (algunos) harán suya, por más que las cúrias se harán las sordas.

Para mí ese pequeño gesto es un paso importante y, mal que nos pese, vivimos en sociedades donde la opinión de Roma marca tendencias. Espero que el legislativo, siempre lento, no tarde en crear leyes en ese sentido porqué de lo contrario todos los argumentos para la mas sangrienta de las revoluciones están servidos.