dimecres, 20 de novembre de 2013

Hi ha dies...





Pantalons curts i els genolls pelats. Els Pets.





Hi ha dies que no cal ni pluja ni boira. Simplement toca.

Són aquells dies que deixes que passin les hores, que si tens sort i pots et comuniques amb les persones que penses que no et consideraran un ase ni una càrrega, o no et comuniques amb ningú per no semblar ni un ase ni una càrrega, o bé que se te'n fot tot i et deixes anar com si encara fossis un vailet amb pantalons curts i els genolls pelats.

Després i mentres, saps que és la cosa del moment, per més intensa que sigui. I que quan et llevis, encendràs el cigarret, pixaràs, engegaràs l'ordinador, et dutxaràs, t'afaitaràs i et posaràs guapo (no en aquest ordre) i en algun moment se t'engegarà el botó del "la vida m'espera mode ON".

I en aquell moment, sigui al llit, a la dutxa, al vàter, al cotxe o a la cuina... sabràs que et queda mitja vida encara, i que tot està per fer i que tot és possible.







5 comentaris:

XeXu ha dit...

Arribar a aquesta conclusió final no és mala cosa, tenint en compte que el camí per arriba-hi no sempre és agradable, com demostres amb el resum de la nit i el matí.

Lluna ha dit...

Hi ha dies plujosos i/o emboirats en que va bé haver guardat al cor o en pot de vidre una mica de llum de sol i escalforeta per poder refer-se una mica.
Si a sobre ens posem optimistes i ens creiem que tot és possible el dia passa a ser una promesa...

Petons gatot

Daltvila ha dit...

Todo es posible :)

gatot ha dit...

Les conclusions, encara que les prenguis moltes altres vegades, sempre són el reducte final, XeXu. I sempre, els camins per arribar-hi són inhòspits.

Em sembla que això que em dius ho saps fer millor tu que no pas jo, Lluna. Ara, em guarneixo i surto al carrer sense haver vist, encara, si fa sol o vol ploure.

Fins i tot el que és impossible, Daltvila! :)



Daltvila ha dit...

Ese es el espíritu!

:D