La paraula innòcua

Trista che spera morendo. Pere Oriola (S.XV)

"...el salt d'una paraula que sembla innòcua
a la realitat del cardar, la gent no el fa..."

Joan Ferraté a la revista El Temps, el 1996, parlant d'Ausiàs March.

L'avi llegia la biografia de Negrín. No el recordo com un gran llegidor. El recordo, meticulós, fent cartells amb lletra adornada per la botiga de la mare. Assegut al seu despatx, que mai no va ser meu. El recordo a la platja de Palamós on hem portava a l'estiu quan ell feia vacances, avergonyint-me amb el seu banyador blanc que, un cop moll, li transparentaven els collons i la cigala. O a mi m'ho semblava. El recordo conduint quilòmetres i quilòmetres sense parlar quan ell feia vacances i jo també i anàvem a veure la família a Madrid, o a Tòxar, o quan em duia al cinema a Saragossa. Només recordo un dia de veure'l llegir. Tenia a les mans la biografia de Negrín.

Hi he pensat avui, després de tant anys, quan he llegit una entrevista a un dels quatre supervivents del bàndol republicà que va mentir en dir l'edat per poder-se fer militar, Josep Almudéver. Deia a l'entrevista que havia "reconegut" un altre combatent de les brigades internacionals a Marsella pel traje que portaven tots dos. Ens el va donar Negrín. Un traje i 310 francs.

Jo, ara, no em trauria anys per fer-me militar. Sempre he estat esquerp a l'ordre establert, a la uniformitat, al pensament únic i a les veritats absolutes. 

Com més sé d'informació i documentació més m'emprenyo amb els informatius, els informadors i els comunicadors. I amb tota la gentussa que, cobrant o sense, repeteixen sense massa vergonya paraules "innocues" i llenguatge militant. 

Em fot sentir un inusitat ús del "catalanisme" en molts mitjans però sobretot en alguns. Un terme que els anys setanta i noranta va ser usat amb significacions ben diferents per la dreta d'aquí i la d'allà. No és innocu ni inofensiu. Hi ha ideologia a darrera. Com hi ha demagògia i manipulació en l'ús del terme "moderats" per referir-se a una via intermèdia indefinida i indefinible que vol quedar al marge de "unionistes" i "separatistes".

Tenim molta quantitat d'informació i molt pocs mitjans -i temps- per passar-la pel colador. Escolto i llegeixo i provo de trobar raonaments que, si pot ser, em permetin accedir a la font original d'informació per fer-me el propi criteri. Però quan veig que algunes paraules i expressions es repeteixen com a mantres... em poso en guàrdia. I dubto de les paraules i de les persones que les escampen. Perquè com deia l'altre: si t'enganyen, la primera vegada, és "culpa" de qui t'ha enganyat; però la segona, és "culpa" teva de creure-te'l.

Penso que no em vaig adonar de com enganyava l'avi perquè no parlava gaire. Una vegada li vaig fer una pregunta directa. Vaig saber que em mentia. Però no el podia deixar sol. I tampoc, no el vaig poder tornar a creure.