dilluns, 21 d’octubre del 2013

Ulleres per l'ànima











-Quina mena d'adicció té?
-dicció...?
-a dicció
-vols dir les coses de les que no es parla?
-vull dir si és diària, de cap de setmana o esporàdica...
-no hi veig gaire diferència: o s'és addicte o no se n'és.
-cert; depèn del objecte i de la persona. Vol tornar a passar per aquell suplici? Miri: en aquestes coses no s'hi val a jugar ni a creure que es poden controlar. O ens hi posem o no veurem la llum.
-potser depèn dels forats que tingui la làmpada... O de les ulleres que porti l'ànima.







Em tornaré a equivocar. Sé que ho faré. M'he mirat al mirall i torno a ser interessant. Vull el desig desfermat. Sense desig no hi ha passió i sense passió no ser viure. Em trec el llast de sobre. I em poso les ulleres noves de trinca.









6 comentaris:

Lluna ha dit...

No sé si va ben bé d'això, però jo aquest matí tb ho pensava:
"Pq yo lo valgo!!!"
Es que porto uns dies llevant-me amb la moral alta i l'autoestima encara més, ja caurem, ja...
De mentres aprofitarem el que puguem.

Petonets Gatot

gatot ha dit...

Va de moltes coses Lluna, però si et lleves trempada... que duri! :)

una abraçada

PS ha dit...


Jo les ulleres aquestes les tinc de "quita i pon", sinó m' estimbaria tot sovint.
Les vaig combinant amb les de sol i les de miop, que em permeten veure no només el que tinc al davant sinó el que hi ha al voltant perquè no em quedi desenfocat.
Crec que també en necessitaré per llegir 'lletra petita'.

Però una cosa és certa, sense passió no es pot viure.

Bon dia gat.

gatot ha dit...

Si ets miop, Pais secret, t'estalviaràs les de la lletra petita: t'ho dic per experiència...

Bona tarda, humana.
:)

Daltvila ha dit...

Y quiere volver a pasar por ese suplicio?

¿Está seguro?

gatot ha dit...

Suposo que ell pensa que mai s'està del tot segur de res i que algunes coses no depenen de la voluntat. O potser pensa que el suplici serà més breu...