dijous, 17 d’octubre del 2013

Paraules am(any)agades




El temps està de part meva. Els rolings.






Si un dijous qualsevol fas cap als pensaments oblidats, pots trobar-te sorpreses d'algú que tens massa a prop -massa desconegut?- quan es va deixar vèncer per instants de sinceritat.

Llegir-me en espais on no son encara possibles els comentaris... llegir-me paraules i reviure sensacions de fa tres anys que no recordava. Amanyagar-me en el record reviscut de les paraules i pensar que no vaig ser tan mala persona. Potser una mica sobrat, val. Fins i tot els que odiem les expressions de l'orgull alguna vegada brillem com el sol.
















Si hi ha alguna opció de llibertat aquesta és sempre dins nostre. Fora absurd qualsevol intent d'expressar-la, reclamar-la o suplicar-la. Fora tant absurd com pretendre que la vida es pot expressar en poesia. Probablement, poetitzar sigui el darrer refugi de qui ha renunciat a viure i, malgrat tot, segueix viu. Dura condemna i vida perversa?

Malgrat tot, respiro. Sóc de tant vulgar, excepcional. I em decanto encara per escoltar. Perquè sorprenentment la vida ens enlluerna.
























6 comentaris:

Lluna ha dit...

Si, la vida sempre té cops amagats, de vegades durs, de vegades dolços, però no deixa mai de sorpendre..
M'agraden les fotos, hem anat de fira?

Petonets de divendres!!

gatot ha dit...

Les de la fira son de fa 15 dies, a la fira del Cistell de salt. Potser alguna estona acabaré de pujar-ne alguna més.

Daltvila ha dit...

Bona nit Gatot!

¿De manera que "poetizar es el último refugio de quien ha renunciado a vivir y, a pesar de todo, sigue vivo"?

Me ha llegado esa frase.

¿una mica sobrat?

Me gustan las fotos, los puestos de la feria y esa letra, ¿es la tuya?




Un abrazo

* No es por nada, pero la traducción de tu texto al castellano es matadora :(

gatot ha dit...

Así es como lo siento, lo pienso y lo vivo Daltvila.

"una mica sobrat" es probablemente una adaptación al catalán que no debería de sorprenderte...

Era mi letra hace meses, si. Todavía sigo haciendo letra de chica, con redondillas.

No soy responsable de las traducciones del señor google... sé que m'entens i que si no ho fessis em preguntaries.

Estoy pensando seriamente en venir a desayunar contigo. Lo estoy sintiendo.

Daltvila ha dit...

En venir o en ir?

Creo que estamos un poco lejos.

gatot ha dit...

:)

ahí me has pillado: he traducido directamente como el sr. google! :D

Se que estamos lejos, pero tengo algunes fines de semana antes de terminar el año...