Aliè a totes les coses importants que passaven al món, la lluita que l'aclaparava i l'esgotava tenia dos adversaris potents: l'enteniment i el sentiment. Lluitaven aferrissadament tot i que sabien que la mort de l'un portaria inexorablement la de l'altre.
Cada matí m'aturo al mateix semàfor abans de tombar cap a llevant. Ara ja ha tornat el temps que he d'obrir els llums abans de sortir de casa perquè els dies, com la vida, es fan curts. I tot i ser així, es fa agradable veure com neix el dia.
Abans no mori l'any aniré a veure com surt el sol a altres indrets. Tinc els dies comptats. I no em vull perdre cap oportunitat.
La nit i el dia. Les meves 24 hores.
Encara sense dutxar em trobo al reflex d'un estri de cuina, en pilotes com sempre o quasi. La vida real, la de cada dia, es mou a la cuina de casa.
Mentres preparo el sofregit penso si ja hauràs tornat de missa. Penso si avui faràs arròs com jo, o tornaràs al bacallà. Llisco entre el que he de fer i el desig. I sense pensar-m'ho gaire ni gens faig el que he de fer i em dono gustet. I passo els minuts i les hores més a prop i més lluny. Faig bullir l'olla i em deixo bullir la sang.
I és que no tinc prioritats, perquè totes ho són.
7 comentaris:
Quina feinada prioritzar les prioritats... :P
Fa bona pinta el sofregit!!!
Bon vespre Gatot!!!
Les darreres vegades que vaig llegir blogs i vaig llegir notícies arreu parlaven de la necessitat o no de prioritzar, Lluna; sembla que els discursos "únics" s'estenen com les escorregudes... :P
Torno a disfrutar de cuinar, que de sempre m'ha agradat molt, encara que els darrers mesos se'm feia feixuc.
Hi ha bon arròs sense sofregit?
bon vespre i quasi nit, bonica.
A mi no em desagrada cuinar, però tinc altres prioritats jijiji
Tinc uns amics que pretenien que l'arròs sense ceba al sofregit era exactament igual... Onvasaparar!!!!
Bona nit doncs!!!
El que em dius, em diu molt de tu, Lluna...
seguirem de matinada? :)
Depen de la matinada, que demà hi ha maitines, però vaig a dormir tard... ;)
trobo a faltar el post de setembre al teu blog...
Encara no s'ha acabat... :P
Publica un comentari a l'entrada