Bitterness. Charlie Faye
Avui fa 7 anys que vaig començar a publicar escrits a blogger. Per celebrar-ho he re-obert el gateamus en format arxiu. Barrejats, hi ha "quasi" tots els posts dels diferents blogs que he anat obrint durant aquests anys i "quasi" tots els comentaris. Alguns, posts i comentaris, s'han perdut per sempre i d'altres seran retrobables. Hi falten coses més recents però ja se sap que les coses van a l'arxiu quan passa cert temps.
El 7 és per a mi un número especial, com per molta gent. Hauria volgut tenir 6 fills però no vaig trobar la persona adequada. També hauria volgut que una relació determinada durés més 5 anys i no va poder ser. Som aquí, al món vull dir, 4 dies i ja és prou complicada la vida com per perdre'ns en malestars bizantins. A casa hi vivim 3 però no som sempre junts ni sempre ho fem prou bé. 2 són les coses importants per a 1: l'amor (i en els meu cas el sexe) i la salut. No les porto gens bé perquè sóc una mica estrany. No us refiéssiu mai d'un gat que si per casualitat entra a comprar a un súper, ja porti una bossa de plàstic plegada a la butxaca.
Que tinguem un bon present perquè el passat ja no tornarà i el futur l'hem de fer cada dia.
3 comentaris:
Felicitats pel setè aniversari, poca broma amb la xifra! No conec ningú que remeni tant els seus blogs del dret i del revés, però tu n'ets l'amo i tu decideixes què exposes i què no en cada moment. A seguir endavant, continua fent el futur.
Encantat de tornar-te a saludar, XeXu, després del temps. La remenamenta del blog no deixa de ser una manera de selecció natural: mai no he pretès tenir "èxit" amb el blog. I s'ha de ser molt pacient i molt persistent per seguir-me. Gràcies noi; tots els castells costen de fer... ni que siguin com els meus que solen ser un u de u.
:)
Felicitats, gatet...
Publica un comentari a l'entrada