dijous, 29 d’agost de 2013

pluja







Aquesta setmana m'està esgotant.

Diuen que la nostra ombra és el que no volem ensenyar de nosaltres. Em sembla excessiu. El món em sembla excessiu. Les discussions de bar i les de blog. Les que no es tenen. I les inventades. Massa excessos per pair-los.

He actualitzat la crònica d'un malson. El debat -obert- que hi ha als comentaris del post "des de les clavegueres",  em reafirma en el que penso i he pensat de fa anys. Costa molt esbrinar certeses.

Llegeixo Vicent Partal al seu blog, fent referència a un blog en què se'l critica, el de Martí Marìn. L'un i l'altre utilitzen -legítimament- les eines dels sofistes. Potser massa professionalment pel meu gust, perquè em cal pluja nova.

Necessito tornar a llegir sense llàgrimes als ulls. Necessito poder llegir i pensar que no hi ha cap ombra amagada. I que si hi és, em serà explicada.

Em fallen les piles. Estic cansat.

I no m'ho puc permetre...




2 comentaris:

VESTA ha dit...

Esgotar-se, caure a vegades ens hi jem de deixar anar amb la convicció q tornarem a volar refermats.

gatot ha dit...

no en tinc de conviccions, Vesta; faig via com puc.