Tantes pàgines per no res. Plou tristesa abans de l'hivern. I potser només quedarà cremar llibres per trobar una mica d'escalfor. Fum de lletres per emboirar la desmemòria.
Però quin mal encara... fins que no es torni a tancar.
Em fas pena amic descregut, perdut així en el despropòsit. Riuen les sotes, per no pensar. Escrius encara per tornar a cremar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada