dilluns, 23 de novembre del 2015

No mataràs, no pensaràs


Em van batejar quan tenia pocs mesos de vida. Així que encara que no sóc -gens- practicant, sóc estadísticament part de l'església catòlica. No he apostat encara perquè em fa molta mandra. Tinc però, íntimament - culturalment, assumits alguns dels deu manaments. Un d'ells, el no mataràs, em sembla inqüestionable. Però em sembla inqüestionable des de la raó, no pas -que també- des de la fe.

No entenc, en canvi, que un estat com l'espanyol -i les classes econòmiques dominants a Espanya, Catalunya encara inclosa- tradicionalment catolicista segueixi apostant per promoure l'assassinat arreu. No és una afirmació gratuïta: les fàbriques d'armes i d'explosius d'Espanya segueixen produïnt i venent legal o alegalment. Les entitats esportives es deixen comprar amb publicitat legal per entitats, empreses, fundacions i estats clarament alineats a favor de menystenir els drets humans. També el de la vida.

Després, hipòcritament, es fan minuts de silenci davant els fets assassins que conmouen la opinió pública. I es malgasten centenars de milers d'euros en campanyes inútils i d'aparador contra la violència "masclista". Algun dia alguns periodistes que encara creguin en la seva feina ens explicaran qui i com ha viscut molta gent  de les subvencions per "lluitar contra la violència" i quins resultats han aconseguit.

Mentrestant, es dedica la xocolata del lloro a fer polítiques d'educació, d'integració de minories -no tant minoritàries- ètniques, socials, econòmiques i afectades per discapacitats i mancances de possibilitats. Quan no es fan polítiques clarament discriminatòries...

El més greu, però, ja ha arribat. Ja fa anys que ens ha arribat. En nom de la seguretat es fan detencions "preventives". S'ha passat del no mataràs al no pensaràs.

I els que han aconseguit que la majoria de la població ho accepti són els mateixos que fabriquen i venen armes, els mateixos que no fan res per donar més educació i sentit crític a la població, els mateixos que volen eixamplar encara més les diferències socials, culturals, econòmiques...

Els mateixos que han mantingut "Guantànomos", contra tot el dret internacional. Privant de llibertat i de judici just a justos i a malvats.  Els mateixos que mantenen centres d'internament preventius o centres de refugiats en condicions infrahumanes. Els mateixos que permeten dia a dia la barbàrie a Àfrica o a Orient i que s'escandalitzen -de nou, hipòcritament- de la violència a casa.

Totes aquestes reflexions són només algunes que em passen pel cap. Però hi ha dies que o les deixes anar o rebentes. I prefereixo vomitar la merda que seguir callant.

Perquè no mataré. Però seguiré pensant.