dimarts, 4 d’agost del 2015
Trobar l'encert en la paraula
Fa mesos que ho porto dins i no ser com dir-ho.
Fa 50 anys Guillermina Motta hi va posar veu. (aquí hi ha l'enllaç a un single, i la segona cara -a partir del minut 3:07-)
Algunes vegades, passa. No és habitual i racionalment la majoria dirà que és com els ovnis o com els reis d'orient: seria bonic si fos. Però existeix i ho he viscut.
Intensament.
Però no n'hi ha prou. Mai no n'hi ha prou.
Perquè per un estat permanent de felicitat cal primer una percepció -el sentiment- i després una declaració però també un compromís.
No podia ser tant fàcil com sentir-ho i au.
Però qui ho ha sentit i ho ha tocat amb la punta de la pell i de l'ànima... ja pot servar-ho. I fer-ne una petita joia.
El dia que vindràs,
el dia que vindràs...
El dia que vindràs
no portis equipatge,
perquè tant se me'n dóna
el què puguis dur.
Jo et reconeixeré,
de cop la teva imatge
fa tant i tant de temps
que t'he esperat a tu.
Tu em donaràs les mans,
jo et donaré les meves
tot el teu dolor
jo te consolaré.
Les meves il·lusions
despertaran les teves
tu no diràs ni un mot
i reconeixeré...
Aquell noiet d'abans
de tímides mirades
que en un racó de parc
es feia el desentès.
Jugant sempre a soldats
amb els seus camarades
un noi que ho dava tot
i no rebia res.
Si un dia vinc a tu
vindré sense equipatge,
perquè tant se te'n dóna
el què pugui oferir.
Tu reconeixeràs,
de cop la meva imatge
fa tant i tant de temps
que m'esperes a mi.
Et donaré les mans,
tu em donaràs les teves
tot el meu dolor
tu me consolaràs.
Les teves il·lusions
despertaran les meves
jo no diré ni un mot
i reconeixeràs...
La noieta d'abans
de cabellera estesa
que en un racó de parc
menjava els seus confits
l'amiga de fer salts
de mirada encesa
de corre com el vent
i els jocs prohibits.
Quan vingui aquest moment
no caldrà dur equipatge
i cap a un nou estiu
tu i jo junts anirem
i del més gran amor
farem l'aprenentatge
fa tant i tant de temps
que ens esperem
no cal que recordem
una il·lusió que és vella
els somnis que se'n van.
Quan vingui aquest moment
tots dos farem parella
i no ens retrobaran
i no ens reconeixeran.
El dia que vindràs,
el dia que vindràs...
lletra copiada a http://www.coveralia.com/letras/el-dia-que-vindras-guillermina-motta.php
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada