dimarts, 4 d’agost de 2015

Trobar l'encert en la paraula



Fa mesos que ho porto dins i no ser com dir-ho.

Fa 50 anys Guillermina Motta hi va posar veu. (aquí hi ha l'enllaç a un single, i la segona cara -a partir del minut 3:07-)

Algunes vegades, passa. No és habitual i racionalment la majoria dirà que és com els ovnis o com els reis d'orient: seria bonic si fos. Però existeix i ho he viscut.

Intensament.


Però no n'hi ha prou. Mai no n'hi ha prou.

Perquè per un estat permanent de felicitat cal primer una percepció -el sentiment- i després una declaració però també un compromís.

No podia ser tant fàcil com sentir-ho i au.


Però qui ho ha sentit i ho ha tocat amb la punta de la pell  i de l'ànima... ja pot servar-ho. I fer-ne una petita joia.



El dia que vindràs, 
el dia que vindràs... 

El dia que vindràs 
no portis equipatge, 
perquè tant se me'n dóna 
el què puguis dur. 

Jo et reconeixeré, 
de cop la teva imatge 
fa tant i tant de temps 
que t'he esperat a tu. 

Tu em donaràs les mans, 
jo et donaré les meves 
tot el teu dolor 
jo te consolaré. 

Les meves il·lusions 
despertaran les teves 
tu no diràs ni un mot 
i reconeixeré... 

Aquell noiet d'abans 
de tímides mirades 
que en un racó de parc 
es feia el desentès. 

Jugant sempre a soldats 
amb els seus camarades 
un noi que ho dava tot 
i no rebia res. 

Si un dia vinc a tu 
vindré sense equipatge, 
perquè tant se te'n dóna 
el què pugui oferir. 

Tu reconeixeràs, 
de cop la meva imatge 
fa tant i tant de temps 
que m'esperes a mi. 
 
Et donaré les mans, 
tu em donaràs les teves 
tot el meu dolor 
tu me consolaràs. 

Les teves il·lusions 
despertaran les meves 
jo no diré ni un mot 
i reconeixeràs... 

La noieta d'abans 
de cabellera estesa 
que en un racó de parc 
menjava els seus confits 
l'amiga de fer salts
de mirada encesa 
de corre com el vent 
i els jocs prohibits. 

Quan vingui aquest moment 
no caldrà dur equipatge 
i cap a un nou estiu 
tu i jo junts anirem 
i del més gran amor 
farem l'aprenentatge 
fa tant i tant de temps 
que ens esperem 
no cal que recordem 
una il·lusió que és vella 
els somnis que se'n van. 

Quan vingui aquest moment 
tots dos farem parella 
i no ens retrobaran 
i no ens reconeixeran. 

El dia que vindràs, 
el dia que vindràs... 

 
lletra copiada a http://www.coveralia.com/letras/el-dia-que-vindras-guillermina-motta.php