dissabte, 1 d’agost del 2015

a-gost o no













El mes vuit sovint l'interpreto com a buit i vuit tombat, que voldria dir infinit. Aquest any i l'any passat i l'altre i l'altre, és mig ple.



És trist que es morin les il·lusions. Però com deia en Serrat: "nunca es triste la verdad... lo que no tiene es remedio". Així que el que deu ser trist és la sensació de què es morin les il·lusions. Algunes persones, comptades amb la meitat dels dits d'una mà, tenen l'habilitat de matar-me les il·lusions. En diuen, pel que he llegit, relacions tòxiques. Fins i tot quan ja no hi ha relació. Callo i m'allunyo i compto els dies, les setmanes i els mesos que falten. Encenc un gigarret mentres una forquilla apunta un plat de bocins. Sento llàstima.



Una marieta groga ha estat dos dies emprenyant-me dins de casa. Ahir la vaig allunyar d'una puntada de dit quan es va posar sobre la meva mà. Em pensava que en faria prou. Però avui hi ha tornat i s'ha estavellat al meu front.



Cada dia segueix i no puc ni vull evitar-ho encara. No donaré cap satisfacció tòxica.



La bombolla es fa més petita. I quasi ningú ho podrà entendre.




  

2 comentaris:

Anònim ha dit...


No la matis la marieta, és bon senyal.Si ha entrat és que hi està bé.

gatot ha dit...


No oblidis que ha estat emprenyant-me. Però sí que potser l'assassinat seria excessiu.