dissabte, 20 de desembre del 2014

estat de setge




Mai no  havia vist un dietari amb les pàgines numerades a mà. Qui ho fa això?


A la pàgina 87 diu:


"Divendres, negra nit.

M'aturo a mirar-me el quadre amb el vidre esquerdat. He fregat vidres i parets amb amoníac diluït. Pensava que em faria be fer feina útil. No deu fer prou sol o tinc els ulls massa entelats. Em quedo palplantat mirant l'esquerda i el trencaclosques emmarcat, els dits blaus i freds.

Ara sóc a la cala -em sembla que a Sant Pol- i el mar és quiet. Fa fred. M'abraço per no perdre'm. No hi ha camins d'anada ni de tornada. Si en veiés un, no trobaria la força ni les ganes de fer el primer pas.

Era suau el batec quan les paraules eren dolces i les dreceres obertes.

Les paraules vénen fosques i es bloqueja l'espai. Falta l'aire i l'amoníac ho envolta tot. I res no ha fet net."




Avui no fa fred, el  vent no xiula i la lluna és escarransida. He llegit als diaris que han detingut tres nois perquè no fessin el que els  han detingut pensaven que anaven a fer. També he llegit que en van detenir uns altres perquè no fessin el que el jutge pensava que podrien arribar a fer.

No sé perquè he recordat uns nois de Banyoles que fa uns anys van detenir perquè tenien Dixan a casa seva i a la policia li va semblar sospitós que tinguessin polvos blancs dins una capsa de detergent.

M'he acabat de fumar el porret i m'he dit: a mi no em passarà; jo no em poso en política! no em queixo i no tinc facebook ni twitter... ni vaig a assemblees sospitoses, ni dic el que penso o el que voldria... per no fer, ni vaig anar al 9N per no haver de donar dades...

Només em faltaria que em fotessin a la garjola per pensar en voler viure una mica millor. Així que faré allò que un dia vaig sentir que li deia un senyor -que em sembla que deu ser polític- al seu fill mentres netejava a casa seva: "si un dia penses alguna cosa fora del que és correcte, no la diguis; perquè si la dius, algú ho sabrà, i la podran fer servir en contra teva".

Em miro el trencaclosques darrera el vidre esquerdat abans de sortir d'aquesta casa. I sento una remor de sorra pedregosa sota els peus. Tanco portes i finestres i me'n vaig cap a casa meva.




Arribada a casa, escric això. I no tinc fred, però tinc por.




 
 



4 comentaris:

Toy folloso ha dit...

Dixan "para empolvrse la nariz", no et fot....

Unknown ha dit...

No sé si és ironia, Sr. Toy folloso, peró per si de cas aquí li deixo un enllaç per comprovar que el tema no anava de cocaina:

https://deuanysdoperacioestany.wordpress.com/presentacio/

Toy folloso ha dit...

Hòstia, tu.
Y com que acaba de passar la masacre del Papus francès, doncs....
.... hòstia, hòstia.

Unknown ha dit...

Cap assassinat és justificat ni justificable. Cap violència, tampoc. Ni la d'una bufetada a temps...