dimecres, 26 de febrer de 2014

per pur vici




No Me Vayas A Engañar by Celia Cruz on Grooveshark


No me vayas a engañar. Celia Cruz

















Si miro la llar veig caliu. Si miro la foto veig el cap d'un cocodril diabòlic...




Els darrers dies he llegit pocs blogs al meu reader particular. N'he llegit dos, especialment, que em sembla que parlen de mals d'amor. Un que he incorporat molt recent. Un altre que feia anys que seguia i que feia anys que no piulava. Què tenen de diferent els blogs dels diaris, els telenotícies o els programes escombraries? Jo diria que la majoria de les persones que hi ha darrera els blogs no fan "posses". I si les fan, se'ls hi nota, ni que les seves capelletes els hi perdonin.


Fa massa temps que sobrevisc la vida i el que fa més lleig és l'engany. Potser sense enganys no hi hauria mals d'amor. Però em temo que els que ens donen pel sac, i que cada dia surten als telenotícies i també a molts blogs (perquè els hi doneu vidilla, eh? eH? EH?), ja fa anys que no saben ni senten el que és l'amor...




Ara, que ja he dit el que volia dir, ja puc anar a dormir.

I per una vegada, per pair, deixo una segona cançó de la Celia Cruz (Úrsula Hilaria Celia de la Caridad Cruz Alfonso de la Santísima Trinidad).

Una segona cançó que, com la primera, resumeixen molt millor del que jo podria fer el que avui, ara i aquí, estic pensant.



Te busco by Celia Cruz on Grooveshark


Te busco. Celia Cruz

8 comentaris:

Laura T. Marcel ha dit...

Carai, quin post!
A vegades se't presenten coses que et venen com anell al dit. La teva reflexió d'avui ho és força. La 2n cancó de la Cèlia em vindria perfecta per enviar-li a algú que potser si me la pogués tirar pel cap ho faria.
M'ha agradat això que dius de les "posses". És veritat que la gent als blogs es deixa anar com és, cadascú amb el seu estil. Però jo tampoc faig posses a la vida real i això no sempre és bo. Allò de saber nedar i guardar la roba és una cosa que tinc pendent d'aprendre. Si aprengués a deixar passar les aigües braves quan venen a galop, patiria menys.

Pais secret ha dit...


M' agrada la lletra de la segona cançó, el pañuelo viejo és una bona metàfora.
Crec que és una bachata, no?

Clidice ha dit...

Ara no l'escoltaré la Cruz, fa temps que no escolto cançons, serà que estic en la fase 4'33" d'en Cage. Què hi farem! Però també he vist el teu cocodril. Tot no deu estar perdut. Salut i tot aquest tipus de coses :)

gatot ha dit...

Em sembla que per més que es vulgui, d'això no se n'aprèn mai, Laura T. : els sentiments fan pel seu cap.

(He esborrat l'altre comentari com em demanaves; et volia preguntar per correu quin volies conservar però no he trobat e teu email als teus blogs)


El mocador vell, pel que té de suau, de conegut, de "lleuger"...? La vaig posar més pensant en la situació A. tant quotidiana d'estar envoltats de gent i tenir només una persona al cap...

I no sé si és bachata o bolero, però segur que és ritme caribenyu...


Ets cara de veure Clí, però m'alegro que no estigui tot perdut.

Pais secret ha dit...

Té tots els números de ser una bachata lenta, que "es balla amb quatre passos, el primer dels quals incorpora una elevació de maluc característica" segons la wiki.
Mira si se n' aprenen de coses al Carib!

gatot ha dit...

al Carib, i també sense anar tan lluny!

:)

movem els malucs?

Montse ha dit...

M'encanta que ja t'hagis après els EH?'s

;)

gatot ha dit...

en fa d'anys que em sé els "EH?"... el que no aprenc és a provocar respostes.
:)