dimecres, 5 de febrer de 2014

el temps de viure





Moustaki. Le temps de vivre.



Si un dia et lleves, si un dia et despertes, te n'adones que no s'hi val a esperar. Ningú no ens farà el món al nostre gust.

Però nosaltres podem viure el món a la nostra manera. I és clar, molt clar, que això no ho pot canviar ningú. No pas ningú més que nosaltres.




Vine, sóc aquí. No espero ningú més que tu.







Si un dia et lleves, si un dia et despertes, te n'adones dels anys que fa que has viscut. De com de diferents han sigut o han semblat les coses, les persones, els escenaris, en cada moment. Que tot t'ha fet com ets ara, d'alguna manera. I que encara tot és possible.





 

6 comentaris:

Pais secret ha dit...


Aquesta sí que la conec, és de les que més m' agraden. Ara no puc veure el vídeo però tornaré perquè no em canso d' escoltar-la.Ni d´anar dient que si quan la sento.

Està bé aquesta reflexió que fas, als mur del mes de maig hi floreixen els lilàs.

gatot ha dit...

I de vegades als de febrer, A.

Laura T. Marcel ha dit...

Som els amos del nostre destí,
com els capitans de la nostra ànima, tal i com va dir al poema Invictus en Nelson Mandela.

gatot ha dit...

Massa sovint no en som prou conscients, i ho deixem quasi tot a l'atzar...

Per això està bé, penso, despertar-se.

Daltvila ha dit...

Es importante tener presente que todo cambia y que nosotros no siempre podemos cambiar las cosas, lo único que podemos cambiar es nuestra actitud,...
como dices, solo podemos cambiarnos a nosotros mismos.

"vivir el mundo a nuestra manera..."
y vivirlo siempre con una actitud positiva.

Te leía en un comentario lo de aquellos que se dejan llevar por el azar y creo que no siempre es bueno actuar así. A veces el azar requiere de una ayudita.

Vaya! Me he enrollado como una alfombra. Mil perdones

gatot ha dit...

No t'has pas enrollat Dalt, pots explicar-te tant com et vingui de gust.

Bon dia i bon cap de setmana.