dimecres, 1 de gener de 2014

Tenir somnis






I see your face before me. John Coltrane




Em deixo acompanyar pel so del saxo entre somnis i realitats. Vols venir amb mi? allà no trobarem ningú conegut...

Et vull convidar a ballar. Si em dónes la mà. Ara que tothom jeu entre anades i tornades. Vull escoltar-te a cau d'orella com de fàcil és oblidar el que em volies dir. Deixar-nos dur per la música de la vida, d'aquesta que tenim ara i aquí.

Escolta'm. Escolta'm respirar-te a frec de coll. T'ensumo. La penombra ens embolcalla, i danses lent apropant el teu ventre al meu, el meu pit sobre el teu. M'abraces, t'agafo.

No m'expliquis res ara, només el teu alè.


No hi ha demà, ni marges, ni rocalls. No hi ha ahir en aquest moment. Només ara comença tot.







Faig endreça. Llenço allò que fa temps havia de llençar. Al carrer fa fred, una fred agradable. Surto encara tres vegades més. Obro els porticons de l'habitació i els de l'estudi. La casa s'aireja i jo també. La selva em reclama però no serà avui. Avui només la trepitjo, la oloro, la miro. He de comprar o demanar una serreta per podar la olivera i l'avellaner. M'ho apunto. El sol de gener m'escalfa el cos nu. Encenc un porret i em miro, em toco, respiro. Fa dies que tinc la pell més suau gràcies a la química. És agradable, m'és agradable tocar-me hidratat. Si tanco els ulls, em sembla tocar la pell d'un negre. O d'una empordanesa. Torno a l'aigua calenta. Em torno a hidratar.

Escuro la darrera ampolla d'amoníac. Apunto que n'he de tornar a comprar. Penjo la maquinada i penso a estrenar llençols un dimecres. M'agradarà pensar un fons ataronjat. Una calidesa a l'hivern. Penso que no m'agrada fer plans i que sense planificar no es pot fer -quasi mai- un bon àpat. Volto i em miro la casa, tan maldestre que sóc i que poc que la cuido. Veig que sí, que l'amoníac que he gastat ha fet la seva feina. Apunto agafar-ne dues ampolles. Encara que m'ofengui la seva olor.

M'estimo sense tocar-me. Em repasso pèls que s'escapen com antenes que no tenen res a copsar. Llenço encara tres bosses més. M'aturo per dinar verd i cru. Faig un vienès i faig endreça digital. Llenço i endreço també. Cal fer neteja per guardar el que cal on cal i eliminar el que no toca i ocupa un espai absurd. M'assabento que fan els Ponts de Madison a tevé3. Recordo que en Pau, el flequer de casa de tota la vida, va ser una de les darreres comandes que em va fer. M'instal·lo al sofà, manteta a sobre, manteta/estora als peus. Pujo el volum per sentir-ne bé els diàlegs. Quantes vegades he estat Robert? quantes Francesca? "... Hi ha gent que sommia tota la vida viure alguna cosa així..., hi ha gent que ni tan sols imagina que es pugui viure... "   I els fills? Els fills que no en saben res... se n'adonen que es pot viure la vida, gràcies a les paraules que la mare els hi deixa escrites. He deixat anar, com cada vegada, alguna llagrimeta. Què em causa emoció? el que he viscut? el que està per viure? les contradiccions? Com totes les -bones- pel·lícules, com  les bones històries, deixen opcions a triar. Què triem cada dia a la millor història que ens toca viure?

Jo vaig triant, a patacades, allò que em sembla més honest.







No pensis, no parlis... deixa't anar. Deixa que parlin les teves mans, els teus ulls, la teva llengua. Escolta'm respirar i olora'm. Notes com la barbeta t'acarona el coll? Deixa't anar... és el millor exercici per les cervicals...

i per les neuronals....

:)




5 comentaris:

Joana ha dit...

Una tarda com molts l'hem passada, de manteta i pel.lícula...Els Ponts... En Robert i la Francesca no són de ficció.Històries llegides o viscudes. Cadascú escriu la seva un any rere l'altre.
Que sigui un any ple de bones sensacions i vivències Gatot!!

gatot ha dit...

També per tu, Joana. Bon any.

Lluna ha dit...

Jo també he fet peli sofà i manteta... Històries reals per deixar-se anar, històries imaginades per fugir, tan se val.

Que tinguis un molt bon any gatot!! Ple d'històries ben reals...

Petonets

Montse ha dit...

llegint-te, de vegades t'envejo. Que dius, que no t'ho creus?

És perquè ets honest (i no et tenyeixes els cabells) ;)

gatot ha dit...

Quasi totes ho són Lluna; quasi totes. Petons

Va, va, Montse Arare que ja fa molt que (no) ens coneixem... :P
I tu estàs molt guapa sense tenyir.