divendres, 10 de gener del 2014

lesions d'orient





Sota una col. Adrià Puntí





Quan vaig arribar a casa me'n vaig adonar que alguna cosa no quadrava: la porta que comunica l'estudi amb el garatge -i que sempre, si he de tornar durant el dia o la nit, queda oberta- no estava ajustada com jo la deixo cada dia. Vaig tenir clar que algú havia entrat a casa perquè aquell matí no havia fet vent i quan fa vent, cap Deu baixa del cel a tornar a ajustar els porticons.Tampoc no era dia que els gatets haguessin de ser a casa. Així que vaig entrar amb precaució.

L'ordinador era al seu lloc. I en treure el nas pel passadís, a costat i costat no es veia cap desordre. 

Vaig cap al menjador. I en entrar-hi...








descobreixo que els reis no saben passar tan desapercebuts com els pares ens feien creure.  Tot i que han vingut uns ides després de quan tocava m'han deixat un pernil, tres fuets i quatre bosses de grana i fruits secs. No han tocat els caquis que els hi vaig deixar la nit del 5 per si ells o els camells tenien gana. Senyal que ja anaven farts de menjar i de beure en altres cases. Van tenir la gentilesa abans de venir de fer-me arribar una postal virtual. I després d'anar-se'n, d'obsequiar-me amb un llibre que em van fer arribar màgicament i que serà, si s'escau, descripció d'un altre moment.

Aquest matí, però, m'han deixat encara un darrer record.






He sortit de la feina, quan ja feia hora i mitja que hi era, per fer un cigarret. El pitroig de cada dia ha vingut a trobar-me. 

-Hola noi... has decidit quedar-te?
-Hauries de deixar de fumar -m'ha dit tot seriós-, no ho veus que ja va sent hora de canviar de costums?
-I tu què saps? Vols dir que pots fer-te a la idea de quan és hora d'una cosa o d'una altra per un gat? A més, segur que et costa poc donar-me consells perquè tu no fumes...
-Jo et dic el que t'he de dir... ja tens una edat i t'hauries de cuidar.
-Sí... ja et veig molt llegit, sac de plomes!
-Bé. Per tu faràs... a mi els d'orient m'han dit: no pateixis amb aquell, que té les cames fluixes. I ells bé que ho deuen saber, no?

I el malparit... s'ha fotut a volar i m'ha deixat amb la resposta a la boca a mitja conversa.

Ja veus que deu tenir a veure fumar i les cames: com si aguantés els cigarrets amb els dits dels peus, jo!

He tornat cap a dins i li anava a explicar la conversa a la companya de recepció quan ha sonat el telèfon i l'ha hagut d'atendre. En aquell moment, amb el canvi de temperatura, m'ha vingut ragera de nas i quan he girat el cos per no mocar-me davant la companya, els peus m'han quedat clavats a terra i he sentit un clock i una punxada intensa al genoll dret:

-la mare que va parir als mags i als ocells!
-què dius?
-res, res... coses meves...

He enfilat, coix i com he pogut cap a la tercera planta. 

He acabat de passar la jornada com he pogut, però he advertit al cap de personal que la moqueta de l'entrada semblava traïdora. I que si dilluns encara em fa mal, me'n vaig a la mútua per accident laboral. Que aquestes coses, si no les avises quan passen, encara et diuen que ha estat esquiant o caient del llit. 

Després, tornat a casa, al costat del pernil hi he trobat les Santes del Montsant.






Sé del tot segur que no l'ha portat el pitroig -ni que sigui per dimensions- ni qui em va portar el llibre. Per un moment he pensat que els mags se n'havien adonat que n'havien fet un gra massa de lesionar-me a l'alçada del genoll (això en qualsevol partit de futbol és vermella directa!). Però les portes, avui, estaven ajustades marca de la casa. Així que no hi he donat més voltes i he encetat el pernil amb una copeta de vi.

I he pensat que la màgia no existeix. Tot i que de vegades passen coses molt boniques i, de vegades, coses molt rares.









5 comentaris:

pit-roig ha dit...


Ni alfombretes ni moquetes ni punyetetes, a deixar de fumar i a pujar més escales a peu ;-)

Bon profit i dolços somnis.

Joana ha dit...

Doncs ja pots fer un aperitiu per totes nosaltres no?
Uns reis molt encertats! :)

gatot ha dit...

mite'l! ja et trobava a faltar. Passa per casa que tastaràs el vi i la grana.
:)

Vaaaa, totes convidades!

Lluna ha dit...

Apa!!! Quins reixos (o el que sigui) més apanyadets!!! Si que van lluny a buscar-te el vi...
Guarda-me'n una miqueta :)
Petonets

gatot ha dit...

Les santes presencials ja s'acaben, Lluna; però sort que les copetes virtuals es van allargant.

Bon capde