diumenge, 12 de gener del 2014

jo no sóc majoria silenciosa














Parada de l'assemblea nacional catalana. 12 de gener de 2014, migdia, a Salt



Començo al títol del post amb una negació perquè quedi ben clar que no vull que a mi no em posin al seu sac.

Entenc tota la gent que dubta, tota la gent escèptica -jo el primer-, tota la gent mandrosa... Però no entenc tota la gent que permet que se'ls inclogui en la "mayoría silenciosa" i no fa res per evitar-ho.

 Ara i aquí els polítics han forçat un discurs:

-els uns, "no es pot demanar allò que és impossible".
(sembla que és demanar l'impossible que un poble vulgui marxar d'allà on no li agrada estar; també ho pensava Gorvatxov fa 24 anys... era "impossible")

-els altres, "deixeu-nos, votar".
(entenc la necessitat de seguir un esquema políticament correcte, però és humiliant haver de demanar permís per saber què vol la gent; i si a sobre, a qui es demana permís diu que no, què hi fem aquí?)

He anat a signar físicament. Si no ho has fet, encara hi ets a temps. (On anar a signar)

Hi he anat perquè des de que tinc ús de raó política penso que tothom té dret -i no ha de demanar permís- de divorciar-se. Sigui persona o nació. Tothom ha de ser lliure de decidir el seu destí.

No m'agrada la política d'estratègia, que és la que surt als mèdia i la que es fa a passadissos i despatxos. Entenc que sovint no hi ha més remei que es faci i ho accepto. Però no accepto que els polítics confonguin la política d'estratègia amb la demagògia. I la demagògia és la que fa que les persones acabin avorrides de la política i dels polítics. Perquè sembla que es manipuli la voluntat de la gent.

Doncs bé. La Carme Forcadell de l'Assemblea Nacional Catalana ho ha dit ben clar i sense demagògia: "Si no aconseguim la independència, la responsabilitat serà només nostra".

I per què? Perquè ha de quedar clar, lliure d'interpretacions, que la gent va sortir al carrer l'onze de setembre passat perquè no vol seguir aguantant el menyspreu d'espanya. Perquè no volem seguir sota unes lleis que no són les nostres. Perquè no volem més imposicions.

Qui aguantaria d'un marit el menyspreu, les imposicions i unes lleis forànes?

Però si calles, atorgues. I com que no has dit res, estàs d'acord amb el que hi ha.

No. Jo vull un país amb dret a somiar un futur millor. Un país amb dret a decidir qualsevol cosa. L'Estat ha d'estar al servei dels ciutadans i, quan no és així cal canviar l'Estat.

La URSS era impossible de canviar. El mur de Berlin, impossible d'enderrocar. Cal anar a l'impossible per aconseguir el possible. També caurà el capitalisme... allò que ara sembla impossible, ho serà. Perquè ja n'hi ha prou.

Per això...

si tens somnis d'una societat millor, més justa i igualitària, més respectuosa amb les minories i amb els més febles... no et quedis a casa i no siguis còmplice de la majoria silenciosa.

Jo ja m'he retratat aquí i firmant. He donat el meu DNI i quan vulguin, que em passin a buscar. Tinc l'estelada penjant a la façana per fer-los-hi més fàcil.

Somniem? clar que sí.

Ho volem tot.








12 comentaris:

Lluna ha dit...

Jo també hi he anat aquest matí, a veure quants haurem estat...

Bon dia gatot, aquí un pel emboirat!!

gatot ha dit...

Una altra, doncs, que no es queda callada!
:)

Bon diumenge, aquí amb solet i núvols.

Clidice ha dit...

si perdem el carrer ho perdrem tot. els de la política que facin el que cal fer, fins i tot provar de no corrompre's, però que sentin l'alè del poble al seu clatell. altrament tot estarà perdut. i si ens han de tancar, els de l'estelada a la façana, val més que posin una filferrada per la "ratlla", perquè no hi haurà presó prou gran. així, de facto, ens donaran el que volem.

salut gat.

gatot ha dit...

salut, clí!

PS ha dit...


"És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. "

I que vinguin, no ens avergonyirem pas de dir el que pensem fa tants i tants anys, quan semblava que només érem quatre.
Feina feta i endavant!

:-)




gatot ha dit...

Només semblava que érem quatre.

Ara sembla que som molts més, però no hi fa res. No ens aturarem perquè tot està per fer i tot és possible.

Montse ha dit...

Jo vaig signar el 21 de desembre :)

Montse ha dit...

per cert, llegint la Clidice. jo tinc l'estelada a la terrassa. Avui, al poble, han fet la cursa "Mar i murtra" i han passat per davant de casa (més aviat per darrere de casa, vaja) i per tant, unes 1200 persones han vist l'estelada. Si tanquen algú, potser jo seré la primera :D (ja em portareu llaminadures i alguna cigarreta a la presó, eh?)

gatot ha dit...

Però tu fumaves, Arare? eh? eH? EH?

(avui no me n'he deixat cap...)

Saps a quantes persones se'ls arrugarien els mugrons si demà la Banguardia publiqués que las fuerzas de seguridad del estado han incautat les llistes de signants de l'ANC?

Doncs segurament serien només un 1% dels que ens alegraríem que el 13 de gener fos la data real de recuperació de sobirania!

Si són prou bojos, que vinguin i es posin en evidència davant el món.

Daltvila ha dit...

Son tiempos revueltos los que vivimos, de perdida de confianza en las instituciones y, sobre todo, en los políticos.
Ya no nos creemos nada.
Yo siento una mezcla de ganas rabiosas de luchar y de rendición.

No puedo opinar de esta cuestión porque desconozco cómo se siente.

gatot ha dit...

El sentimiento es muy claro Dalt. Gráficamente: mujer humillada, maltratada, burlada y ninguneada. Después de años, muchos, de querer "salvar" el matrimonio decide que se acabó. Y la respuesta es: no tienes derecho a hablar.

¿Cómo te sentirías?

Daltvila ha dit...

Entiendo.