divendres, 3 de gener de 2014

I un dia de gener




Qui em podia dir que fer un glop d'aquest vi em duria als aromes enyorats? Et tasto i et miro lliscant dins la copa. Rubí ferotge, blanca pell. Vermell del cor calent que no s'atura, fràgil embalum.












Pharrell Williams. Happy





Començo el dia contestant un correu sense saber encara el gruix dels núvols ni la fosca nit, ni la temperatura suau ni el ras o l'alt del meu volar.

Arribo a la feina per engegar la maquinària i vaig fent les rutines de cada dia. Sense quasi adonar-me'n estic picant amb la punta dels dits sobre la taula. Espero que arribi quasi tothom, salutacions a algunes que s'incorporen després de maternitats. Surto a fer un cigarret i trobo el pitroig que fa setmanes que deu haver niuat a prop. Cada dia de bon matí em ve a saludar. Els núvols encara són gruixuts. Comença el dia.





Quasi es confon el roig del seu pit amb les poques fulles que queden a l'arbre. Potser és un ocell amb vocació camaleònica?








Poca estona després es comencen a esquerdar els núvols. Com si tot el gironès s'hagués posat d'acord a bufar, el cel s'obre damunt nostre. Un avió s'apunta a tirar una línia recta just a la clariana.

El ritme es va incrementat i el volum. Hi ha menys gent de la normal i tothom sembla una mica de festa. Qui més qui menys sembla escoltar aquesta música, encomanadissa. I una estona més tard...










Fins i tot els pilots semblen haver-se tornat locus i es dediquen a pintar una xarxa atrapasomnis de dia.


I sense saber massa com ni perquè, arribo a kavafis:

"Joia i perfum de la meva vida, el record de les hores
en què vaig trobar i vaig tenir la voluptat, tal com la volia.
Joia i perfum de la meva vida, per a mi, que vaig detestar
tots els plaers d'amors rutinaris."

A la voluptat. Poemes. Traducció de Alexis Solà. Curial



Torno a la voluptat amb una copa de vi, un tall de fuet i un tros de formatge. Torno a l'alegria de viure, la joia i el perfum de la meva vida. Amb la certesa de l'amor petit, valent, nou i llaminer.






4 comentaris:

Pais secret ha dit...


Arribar a Kavafis és un bon arribar. Si t´hi ha portat el vi segur que el viatge es prolonga i no es queda només en els versos.

Salut i vida.


(la cançó aquesta deu anar bé per fer feina i fer sortir el "brillu", no?)

gatot ha dit...

Vaig arribar a Kavafis des de'n Lluís Llach, imagino com molta gent.

Bon dissabte, A.

Lluna ha dit...

M'agraden els atrapasomnis!! Me n'he de comprar un, fa temps que ho penso...

No saps mai quin glop, quina olor o quin gest et durà aromes, perfums o gestos enyorats, fins que t'hi trobes al bell mig.

Bon vespre de reis gatot

gatot ha dit...

Diuen que comprats no serveixen: o te'l fas tu, o te'l regalen o el robes!

:)

Bona nit, Lluna, i demà sant tornem-hi.