divendres, 24 de gener de 2014

berenar al llit o encadirats





Joe Cocker. You can leave your hat on.


Si... quan...




Hauré perfumat -més- la casa amb sàndal perquè no t'ofengui la olor del meu vici petit. Perquè et sentis a gust, sí, perquè et sentis a gust. Quanta estona passarà abans no ens fonguem si som lluny de les mirades? si queda roba pel camí, a ningú no molestarà; vull ensenyar-te les dreceres, aquelles que no són la via més ràpida ni la més curta... dreceres anti-dreceres ara que tenim urgència sense pressa i -no- tenim tot el temps del món mundial. Sé que ens costarà d'arribar, de gastar els pocs metres al jaç, si hi ha tant per descobrir, a cada pas. 

Veuràs la llum filtrar-se verda, taronja, blanca... i els olis a tocar. Duràs tu la banda sonora? jo amb prou feina la sabré escoltar, si no és la del teu batec, la del teu alenar...

Trobaré les constel·lacions que regnen a la teva pell i no em cansaré de cercar el recorregut més llarg, les anades i tornades i les marees enjogassades. Aprendre els límits del mar i buscar-ne les fondàries.

I quan reposis, aniré a la cuina a encendre un cigarret. Segons el gust que m'hauràs regalat triaré, de les fruites de casa, les que més avinents et vulguin restaurar: mandarines, caquis, plàtans, pomes -de Girona- llimones per barrejar... o melmelada de nabius o de taronja marganta o maduixes per contrastar. Contrastar colors i pells, sabors, ritmes i aromes. Començarem per el dolç com feien abans els gavatxos, i si no en fem prou encara prepararem una truita -d'ous de les gallines de casa- amb carbassó o esbergínia o butifarra o formatge o pernil... 

perquè la carn és feble i cal alimentar-la i ensabonar el cervell, per tornar a entrecuixar fins que el cor es desboqui. I com també deia Vinyoli, jo també podré dir: t'adoro fins l'esquelet.


      

.

6 comentaris:

Lluna ha dit...

Que es tal com s'ha d'adorar...

De mentres recupera forces si cal.

Bona nit gatot!!

Petonets

Pais secret ha dit...


Veig que en Narcís(Comadira) i en Joan(Vinyoli)estan fent molt bona feina i que ets ben destre 'robant-los' paraules i fent-les teves.

M'agrada quan dius 'esbargínies', amb tanta formalitat i normalització ja quasi oblidàvem l' essència.

bon profit

Laura T. Marcel ha dit...

Aterro al teu blog per casualitat però encantada.
I amb aquest berenar que presentes se m'ha despertat la gana.

gatot ha dit...

Cal cansar-se per poder-se recuperar, Lluna! :)
bon dia!

Vaig fent meves visions i formes de fer externes. Aquesta setmana llegia un article d'en Narcís de quan escrivia a la "manera de" ... i era d'un o d'un altre en diferents moments. A mi no m'agrada fer-ho, si més no conscientment, ni que sigui com una bona pràctica. Però després només surt el que surt. I a raig, com sempre.

Aquests berenars sempre aprofiten, A.. Bon dissabte.

Doncs ben vinguda, Laura T.. A ses illes diuen berenar de l'esmorzar, així que si t'ha obert la gana, ja saps, tant serveix per una hora del dia com per una altra.

Montse ha dit...

Una vegada, una parella que vaig tenir em va dir "M'agraden els teus ossos".

Ara penso que potser havia llegit Vinyoli i jo no ho sabia!

Bon profit, Gatot, amb aquest llaminer berenar que ens has preparat!

gatot ha dit...

Bon profit també per tu Montse i que els pperus no t'amarguin els "àpats" ni et treguin les ganes!
:)