dilluns, 18 de novembre de 2013

L'arxiver






satisfaction. cat power. 
(recuperat per culpa de país secret)






Arribo enfredorit més tard del que tocaria perquè hi ha moments que has de fer coses que trastoquen els horaris i les rutines diàries. Especialment cansat, em trec la roba lentament mentre vaig del menjador a l'habitació i vaig deixant prendes pel camí: les bones notícies laborals del matí, les discussions -constructives- acadèmiques o professionals d'interpretacions de lleis i instruccions, les mirades a mig fer, els petons i abraçades no articulats...

Em poso un polar quechua i un pantaló de xandall a sobre, escolto hipnòticament una versió de satisfaction sis, set, vuit vegades... instal·lo un potet amb maria, un got amb wisky barat i una tassa amb infusió de roiboos fent triangle al meu abast. Si enlloc d'una cadira tingués una butaca davant l'ordinador potser se'm faria l'hora d'anar a treballar altre cop.

Tinc ganes de beurem una pell. Però ja fa temps que no em bec qualsevol cosa. 

M'arriba un correu d'una llista de distribució a la qual estic subscrit. Les llistes de distribució i els fòrums són eines que ja gairebé només utilitzen els frikis que vam començar a internet a principi dels noranta o alguns "acadèmics". És una manera d'estar al dia, per canals especialitzats ( guetos?) de notícies que sortiran als diaris com a notícies breus en alguna columna a qui ningú no farà cas.

La notícia que m'arriba m'informa que l'arxiu municipal de Girona ha digitalitzat, i posat a disposició de consulta pública, 700.000 pàgines més del diari Avui. Entro a l'arxiu i trobo que hi ha consultables més de 2 milions 4-centes mil pàgines de premsa, principalment però no exclusiva, gironines.

Em busco i, evidentment, m'hi trobo. Pàgines de premsa que vaig guardar en paper i que es van perdre en algun trasllat de domicili. Ara recuperades. (I no, no surto només a les pàgines de successos...)

L'arxiu municipal de Girona està fent una feina que serà reconeguda, potser, d'aquí alguns anys. Sovint la "figura" de l'arxiver està poc reconeguda socialment. Jo diria que gens reconeguda. 

Tradicionalment s'ha castigat als funcionaris díscols a l'arxiu. Enviar algú a l'arxiu era com enviar-lo a galeres: una feina fosca, monòtona, pesada i que no serveix per res. 

Qui treballi a alguna empresa o institució que s'hagi trobat amb algun contenciós legal de caire administratiu o penal sabrà que tenir un arxiu del qual poder recuperar informació ben conservada i en un període de temps satisfactori no és cap luxe: és una necessitat. Els documents originals són proves i són història. I aquella feina que ningú no vol fer, esdevé important quan cal recuperar les proves o la història.

Busco retalls del passat. Noem vaig inventar res. O sí. Però hi són. No van ser imaginacions.

Busco una llista de reproducció de música. Pujo el volum. Encenc un cigarret de riure i me'n vaig al sofà. Bufa el vent i la pluja no s'ha acabat. De fora, el/la torno a veure. Té els rínxols llargs, vermellosos, com quan em feia companyia a la vora del llit. És enorme. Deu fer dos metres i mig o més. El/la cobreix una capa sedosa, de tons taronjats. S'ajup com collint alguna cosa que la finestra -i des de la meva posició, estirat, no em deixa veure. S'incorpora. Però es deu haver assegut a la vora perquè només li veig les espatlles i el crani, quadrat. Fa un moviment amb el cap com posant els rínxols a lloc. Serenament. Avui no em fa por. M'acompanya i em guarda. Potser guarda algun vell record que ha collit perquè algun dia pugui recuperar-lo. Potser un caqui, unes cireres o un ou. Voldria que guardés allò que ja no sóc...






Em desperto. I és negra nit.



3 comentaris:

Pais secret ha dit...


El cert és que aquesta versió de la Cat Power és hipnòtica, no hi fa res escoltar-la (sentir-la) una, dues, deu vegades...

Aquest enllaç de l' Arxiu Municipal és una provocació...amb la feina que tinc!Recordo altes hores de la nit consultant-lo.

Encara plou i venteja, esperem que tots els àngels de la guarda siguin benevolents i si ens falla la memòria a nosaltres, ells ens ens la servin.

Lluna ha dit...

Jo m'hauré d'esperar a arribar a casa, que no puc ni escoltar la música ni entrar a l'arxiu...
A mi la feina d'arxiu m'agrada, però no la faig pq sempre hi ha coses més urgents (que no importants) després maleeixo el ossos de qui em demana papers que haurien d'estar arxivats i estan a la muntanya...
En fins !!

Bon dimarts tingui!!

gatot ha dit...

Em va agradar molt trobat també la cat power a casa teva.

S'hi poden trobar moltes joies a aquest arxiu, País secret; prou que ho saps.

I no sé si són àngels o dimonis... però hi són i es passegen per aquí.


Avui he hagut de fer investigació a partir de molt poques dades per trobar uns documents de fa uns anys. Quan toca una feina d'aquestes és quan m'ho passo millor.

bon dimarts i dimecres, Lluneta; ja em diràs si t'ha agradat la música.