Pantalons curts i els genolls pelats. Els Pets.
Hi ha dies que no cal ni pluja ni boira. Simplement toca.
Són aquells dies que deixes que passin les hores, que si tens sort i pots et comuniques amb les persones que penses que no et consideraran un ase ni una càrrega, o no et comuniques amb ningú per no semblar ni un ase ni una càrrega, o bé que se te'n fot tot i et deixes anar com si encara fossis un vailet amb pantalons curts i els genolls pelats.
Després i mentres, saps que és la cosa del moment, per més intensa que sigui. I que quan et llevis, encendràs el cigarret, pixaràs, engegaràs l'ordinador, et dutxaràs, t'afaitaràs i et posaràs guapo (no en aquest ordre) i en algun moment se t'engegarà el botó del "la vida m'espera mode ON".
I en aquell moment, sigui al llit, a la dutxa, al vàter, al cotxe o a la cuina... sabràs que et queda mitja vida encara, i que tot està per fer i que tot és possible.
5 comentaris:
Arribar a aquesta conclusió final no és mala cosa, tenint en compte que el camí per arriba-hi no sempre és agradable, com demostres amb el resum de la nit i el matí.
Hi ha dies plujosos i/o emboirats en que va bé haver guardat al cor o en pot de vidre una mica de llum de sol i escalforeta per poder refer-se una mica.
Si a sobre ens posem optimistes i ens creiem que tot és possible el dia passa a ser una promesa...
Petons gatot
Todo es posible :)
Les conclusions, encara que les prenguis moltes altres vegades, sempre són el reducte final, XeXu. I sempre, els camins per arribar-hi són inhòspits.
Em sembla que això que em dius ho saps fer millor tu que no pas jo, Lluna. Ara, em guarneixo i surto al carrer sense haver vist, encara, si fa sol o vol ploure.
Fins i tot el que és impossible, Daltvila! :)
Ese es el espíritu!
:D
Publica un comentari a l'entrada