Si et lleves ben d'hora, ben d'hora...

doncs sí, ni que sigui festa... si et lleves ben d'hora a les 10 ja has estès dues maquinades, t'has dutxat i afaitat (no en aquest ordre) i t'has posat la crema hidratant (la específica de la cara i la del cos) i no tens aturador.

Potser és un embalum de la ment però els dies de festa per un quan la majoria treballa semblen més festius encara. I si et trobes que a més fa sol i vent calent...

No sé si sabré acostumar-me a la jubilació si mai hi arribo però si s'assembla a això, quin júbilus!


I és en dies així que et pots permetre d'anar a veure el mar com pica, o el riu com burbulleja  a qualsevol saltant. I acabis suant i esternudant a duo amb qualsevol presència anònima a qui pots convidar a fer el vermuth a casa teva. I acabar confesant -després d'un martini i un maiet-, que si la has convidat era per ensenyar-li unes folles.

-Folles?
-Dona... si ho vols, no et diré pas que no...

:)






I és que sovint no ens en adonem de com d'important és el llenguatge.