pluja

Aquesta setmana m'està esgotant.

Diuen que la nostra ombra és el que no volem ensenyar de nosaltres. Em sembla excessiu. El món em sembla excessiu. Les discussions de bar i les de blog. Les que no es tenen. I les inventades. Massa excessos per pair-los.

He actualitzat la crònica d'un malson. El debat -obert- que hi ha als comentaris del post "des de les clavegueres",  em reafirma en el que penso i he pensat de fa anys. Costa molt esbrinar certeses.

Llegeixo Vicent Partal al seu blog, fent referència a un blog en què se'l critica, el de Martí Marìn. L'un i l'altre utilitzen -legítimament- les eines dels sofistes. Potser massa professionalment pel meu gust, perquè em cal pluja nova.

Necessito tornar a llegir sense llàgrimes als ulls. Necessito poder llegir i pensar que no hi ha cap ombra amagada. I que si hi és, em serà explicada.

Em fallen les piles. Estic cansat.

I no m'ho puc permetre...