Fa quinze dies vaig venir. A una casa tancada no hi ha gaire res per netejar. Vaig airejar i vaig obrir portes i finestres perquè hi entrés llum. Altres cases semblen colgades de fresses. Aquí -m'hi vaig fixar- hi vaig sentir el silenci. I un calfred em va recórrer l'esquena.
Endreçant una llibreria, vaig trobar una llibreta de tapes dures que tenien uns gats dibuixats i motius àrabs. A dins hi havia un full plegat que semblava una carta. Potser no ho hauria d'haver fet però tenia curiositat. Dreta, amb cura, vaig obrir el full sense treure'l de la llibreta per por de perdre el punt -si és que en marcava algun- i per poder deixar-ho tot com estava.
Si era una carta no anava adreçada a ningú. Vull dir que no estava encapçalada. Tampoc no hi havia data ni firma. No goso de transcriure-la.
Vaig pensar que m'hauria agradat que algú m'escrivís una carta com aquella. Parlava de coses petites i essencials. D'estimar dins una bombolla. De tocar el cel. I de la certesa...
Vaig deixar tot com estava. I em vaig sentir una intrusa.
Després de tancar porticons, portes i finestres, la casa va quedar sola i en silenci.
1 comentari:
En aquest lloc solia viure-hi un gatot. No m'ha sorprès l'escrit, que transpira sensibilitat, però sí que estigui escrit en clau femenina.
Publica un comentari a l'entrada