dilluns, 31 de març de 2014

petites morts









Tears in Heaven by Eric Clapton on Grooveshark


Tears in heaven. Eric Clapton




Recordo els meus setze amb plena consciència de voler tenir dret a vot. Volia el meu dret a decidir i no recordo si mai li vaig dir al pare.

Aquell estiu, tenia una amiga a Sant Feliu de Guíxols que en tenia 14. Estava molt enamorada d'un de divuit amb qui ja havia anat al llit. I es preguntava, i em preguntava, perquè a casa seva no la entenien.

A mi, ara, els gatets em diuen que sóc un vieju. M'hi fan ells, cada dia que creixen. Cada dia que fan anys. I encara em resisteixo a ser vell i encara els sorprenc -poc- amb complicitats que no s'esperen.

A estones, me ne'n recordo. I em maleeixo d'haver respectat massa les decisions alienes i no haver estat pare quan ho volia ser. Tot hauria estat pitjor, n'estic segur. Però la vida només es viu una vegada. I cada vegada que la vius, és una altra. I per això, ara, no em maleeixo... perquè estic content de viure cada dia totes les emocions del món. I explicar-les a casa, i compartir-les, com només ho puc fer ara.

Després de bufar espelmes... vaig dir-li al meu gran: et dec un petó de la meva amiga rossa que no és tonta del tot. I tots dos: va.... va... que totes les rosses de la nostra classe...

Sí, les de la vostra classe potser sí. Però és que encara són molt jovenetes... :)

I vosaltres també.

Després del pastis... encara vam tenir un racó per un tall de torró de xixona, que ens va regalar la meva amiga rosseta que no és tonta del tot...






(Vam parlar, aquest cap de setmana, de política. De les bestieses que arriben a dir els polítics. El gran, en un acte de clarividència, em deia que si no s'esforçava a treure bones notes podia arribar a president del govern... I això que no m'explica gaires coses....)



   

7 comentaris:

Pais secret ha dit...


Ui com estem de nivells de sucre...

Felicitats a tutti.

gatot ha dit...

Per sort, això no és cada dia...

Bon dimecres, A.

Montse ha dit...

El teu nen gran és molt intel·ligent! No arribarà mai a president del govern...

gatot ha dit...

em conformo si aprèn a no ser tant malaltís com jo...

:)

el paseante ha dit...

Moltes felicitats i molta enveja de la joventut dels gatets i de la vitalitat del gatot.

PD: Si la rossa perd el temps amb algú com tu, és tonta :-) (espero que em disculpis la broma).

gatot ha dit...

espero que ella te la disculpi... ja t'ho trobaràs...
:D

la rossa ha dit...


Perdre o guanyar,qui sap!