divendres, 27 de setembre de 2013

anestesiar-me











M'he llevat i he engegat a la merda a tothom, després de sortir de casa. Als que s'ho mereixien i als que no. A la feina ja em coneixen i saben que algunes vegades m'embalo. Dic el que no he dir -però que tots pensen i no gosen dir en públic-, quedo malament, i ho passo fatal. Avui no he tingut paciència ni amb mi ni amb els altres. Penso que si no hagués vomitat tot el que  portava dins hauria tingut un derrame cerebral. Tanta estupidesa junta em commou i m'emprenya alhora.

Quan he tornat a casa m'he sentit esgotat. He repassat l'agenda pel cap de setmana. M'he sentit més tapat de l'habitual.

El combinat de dalt és 4 cullerades de nesquick, 2 parts d'aiga, 5 de wiski. No cura, però a partir del tercer, oblides el refredat.

De vegades voldria anestesiar-me  tres o quatre anys o entrar en coma. Sé que és una imatge infantil per fugir d'allò que no vull afrontar o que em costa. M'anestesio amb alcohol, maria o sexe i per unes hores semble tot plegat més fàcil. De fet, si no fos per l'alcohol, la maria i el sexe segurament ja seria mort. I segurament gràcies a l'alcohol, la maria i el sexe em moriré abans del que podria pensar.

Però lúcidament. Sense deixar-me ensabonar. Gaire.









4 comentaris:

Lluna ha dit...

Suposo que tots ho portem com podem i ens anestesiem amb el que ens va més bé digues-li sexe, drogues o rock and roll

gatot ha dit...

farem el que podrem i voldrem, oi?

bona nit!

Pais secret ha dit...

Deixar-se ensabonar és contraproduent, sempre hi ha d´haver una contrapartida i això és fotut.
Millor deixar les coses clares, però amb els de casa i els que no s´ho mereixen és preferible comptar fins a deu. És clar que si ja et coneixen, et perdonaran ...

Jo de vegades també m´esbravo, però llavors tinc remordiments i també és fotut.

Espero que tot hagi passat i el bon sexe, l'esperit de vi , la Maria, la Carmeta i les postes de sol siguin per a fer celebracions i no anestèsies ;-)

Salut.

gatot ha dit...

Tinc el defecte de deixar les coses clares, Pais secret i sovint sóc pacient. Qui no m'hagi de perdonar, que no ho faci...

gràcies pels teus desitjos.