Si s'ha pretès fer un sondatge... s'ha fet molt malament.
Em temo però que deu ser responsabilitat d'alguna ment brillant fer-li fer a Xavier Trias el paper d'Alfonso Guerra, tot i que no correspon ni amb el posat ni amb les formes del habitualment prudent secretari general adjunt de CiU.
Seria per riure si no fos una escopitada a la cara dels que han votat i posat fe en Convergència Democràtica de Catalunya (i consti que mai no han tingut el meu vot, com tampoc l'ha tingut el PSC): condicionar el suport a una moció de censura al suport al dret a decidir és pixar fora de test, és barrejar peres i pomes i sobretot és perdre la dignitat de saber interpretar que en política no tot s'hi val.
La moció de censura a l'actual presidente del gobierno s'hauria d'haver presentat el mateix dia que va dir que ells havien presentat un programa electoral que no podien complir perquè no sabien què es trobarien. Si algú guanya unes eleccions amb un programa i fa el contrari del que ha promès, per dignitat hauria de plegar. I la oposició, per dignitat, hauria d'exigir la dimissió.
Han passat dos anys i no ho han fet.
I ara, per aprofitar una situació circumstancial, CiU surt amb la bestiesa aquesta!
Ja n'hi ha prou, senyors...
Fa temps vaig fer un post (que recuperaré) defensant Mas en tant que president. Si triga 24 hores a fer callar Trias -i de passada a Duran- potser hauré de reconèixer que em vaig equivocar. I que com jo, altra gent ja no estem al costat d'un president que potser no està a l'alçada del que d'ell s'espera.
3 comentaris:
Home, de Mas no espero gaire res. Els polítics, tal com està muntat el sistema, són un mal necessari... de moment.
Jo ho he trobat una barbaritat, crec, senzillament, que no volen que plegui.
Per cert.. no... no son amb els "meus".
Mentre la majoria doni per bo el sistema de democràcia representativa és just esperar que els polítics compleixin -si més no- les línies bàsiques dels seus programes electorals; el que passa ara és com qui defensa les promeses "de per vida" fetes al matrimoni i la nit de noces fa el salt amb la primera proposta que es presenta (jo, com que no crec en la fidelitat, no m'he casat mai).
Ens pot agradar el joc o no, miquel, però em sembla que sí que és lícit esperar que qui hi jugui, en respecti les normes. I si no les respecta, trenquem la baralla?
Potser encara no hi són, Joana, però sembla que cada cop són més a prop de la desfeta; com els teus. I et prometo que em sap greu -per uns i pels altres- perquè no se n'adonen que s'estan carregant la il·lusió de moltes persones.
Publica un comentari a l'entrada